El Brunet

Sant Salvador de Guardiola

Masia de grans dimensions molt ben emplaçada al cim d'un turonet que domina una zona elevada entre terres més baixes, un lloc antigament anomenat "la Serra". Està adossada
a l'església preromànica i romànica de Sant Pere del Brunet. El conjunt forma un recinte tancat al cim del turó amb un ampli espai que inclou el cos residencial principal de la masia, l'església, coberts i dos habitatges independents que havien estat masoveries (una de les quals queda adossada a la part de fora del recinte). A més, una tercera masoveria era situada a la part sud-est de la masia. A les proximitats, però fora del recinte, trobem una bassa, l'era i la pallissa, un forn d'obra o teuleria i dos pous. També vora la casa, però pel costat de llevant, hi ha un forn de calç.
El cos principal, situat junt amb l'església a la part més alta del turó, és una edificació complexa i de planta irregular fruit d'una multiplicitat d'ampliacions. La part més antiga és la que es troba al sud. És un cos poc homogeni, que consta de planta baixa més dos pisos, en el qual semblen diferenciar-se dues meitats. La que hi ha més al sud es troba a un nivell més baix i podria ser més antiga. La façana principal, que mira a ponent, té un portal adovellat i, al damunt, una finestra amb la data del 1746, però a l'interior hi ha un altre portal també adovellat que és anterior. En aquest sector a la planta baixa hi havia uns amplis estables per a cavalls, els quals havien fet funcions d'hostal. La meitat més septentrional d'aquest cos, a la qual s'hi accedeix per una gran escalinata, té un altre portal més modern, fet amb llinda i brancals de pedra, que és actualment l'entrada principal. Per la banda nord aquest cos està adossat a l'església. Per la part posterior, a llevant, la façana té dos portals més adovellats: un que dóna accés a la planta baixa i l'altre al primer pis. Ambdós són de construcció relativament moderna (probablement del segle XIX) i donaven accés a una tercera masoveria que ocupava aquesta part de la casa. Per la façana de migdia queden restes d'un cos adossat que ha quedat pràcticament derruït. En aquest sector es pot apreciar l'aparellat dels murs, fet amb maçoneria de bona qualitat i, en part, també amb tàpia, així com diverses finestres fetes amb llindes i brancals de pedra. Adossats a la part de llevant la casa té diversos coberts que contenen dues tines. Més a l'est encara, hi ha altres coberts aïllats amb dues tines més i les corts. Al segle XIX la masia s'engrandí amb un nou cos adossat a l'angle nord-oest. Es tracta d'una construcció més regular, amb planta baixa més un pis i coberta a dues aigües. Els murs són de pedra i, al nivell superior, destaca una galeria en un dels angles formada per arcs fets de maó. Fruit d'una remodelació recent, a la façana nord se li han afegit una sèrie de finestres amb llindes de fusta.
Aquest cos té adossada una torre de planta quadrada que originàriament era coberta a un sol vessant i acollia un dipòsit d'aigua. L'actual acabat amb arcs i teulada a quatre vessants és fruit d'una reforma posterior. Aquest cos té adossat al nord un ampli cobert que acull estables per a vedells.
A la part nord-oest hi trobem una de les masoveries. Es tracta d'una construcció de pedra, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües. Té una terrassa lateral més moderna i està adossada al mur que tanca el recinte, el qual té un gran portal rectangular amb una llinda feta amb tres blocs de pedra. Ja fora del recinte, a l'angle sud-oest s'aixeca un altre habitatge independent que també havia estat masoveria i que, en algun moment, va funcionar com a fassina d'aiguardent. Es tracta d'una construcció senzilla de planta rectangular amb coberta a dues aigües, de planta baixa més un pis. Està obrada amb murs de pedra i, a la part superior, acabada amb maó. En aquesta planta superior hi trobem diversos balcons. Davant seu té una bassa de pedra que serveix per abeurar el bestiar.