Històricament la creu s'associa a la simbologia cristiana i les seves primeres representacions s'inicien en època tardo- romana. Tot i que aquesta figura geomètrica també ha estat representada des d'època prehistòrica en diversos gravats sobre roca o en pintures rupestres la seva principal associació ha estat com a símbol cristià. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies abarcant des de les creus d'orfebreria a les creus esculpides de tractament més o menys elaborat. Les creus pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'alta edat mitjana relacionades amb el poder eclesiàstic o com a element indicador: situades al peu d'un camí, una cruïlla, o al límit d'un terme. La seva diversa funcionalitat ens ha pervingut a través dels segles com element protector, com a recordatori d'algun esdeveniment, com a símbol de poder, etc.
Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics, tot i això molt poques creus estan datades o es poden datar. La creu de Valldeneu és de cronologia força inexacte, ja que només en queda el basament en pedra. A grans trets però es podria atribuir, pel seu treball de la pedra, a l'època renaixentista o moderna.
