Cova Verda
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A la part sud de la costa de Sitges hi trobem la Punta de les Coves, indret on hi ha diverses cavitats situades a curta distància les unes de les altres. Tot dirigint-nos cap allà trobem el jaciment de la Cova Verda. A la seva banda est s'hi localitzen la coveta dels Còdols i la cova de la Masia de les Coves, consecutivament, i a pocs metres a l'oest la cova dels Musclos. La boca d'accés està oberta al mar i ha quedat sota el nivell de les aigües. Està formada per una galeria principal amb diverses de transversals, tot conformant un traçat de curt recorregut. L'estratigrafia documentada al seu interior va permetre documentar un seguit de nivells, tres dels quals van aportar materials (la resta eren estèrils) i van permetre establir la següent relació:
Nivell 1. Bronze Mig (1500-1300 aC); gran nombre de formes carenades, vasos geminats i diversos fons plans amb marques d'estora.
Nivell 2. Bronze Antic (1700-1500 aC); fragments d'urnes de fons pla, bols i formes hemisfèriques i un vas campaniforme assimilable al "complex Salomó". En aquest període es documenta una doble funció de l'espai, com a assentament i com a lloc d'enterrament. Es van recuperar restes de catorze individus, es creu que podria tractar-se d'enterraments secundaris que coexistirien en el temps i l'espai amb l'ocupació humana del lloc, tot i que tampoc es pot descartar que la funció sepulcral fos lleugerament anterior.
Nivell 3. Neolític Final, de mitjans del tercer mil·leni; diversos fragments de vasos ovoides i hemisfèrics.
Agraïment a la federació Catalana d'Espeleologia - secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades .
Història
L'any 1973 es va excavar gairebé tota la cova sota la direcció arqueològica d'Antoni Ferrer de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. El material recuperat està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu Arqueològic de Barcelona.
Destaquem el treballs de PETIT,M.A. i ROVIRA, J. (1980). Actualment, aquesta cavitat entra dins l'àrea de recerca sobre Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat, que es duu a terme, des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz.
La Cova verda ha estat motiu d'estudis faunístics com els de ESTÉVEZ, J. (1980), NADAL J. (2000) I ARRIBAS. ( 2004).
Bibliografia
DDAA. "Sitges fa 2000 anys", Sitges.
MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 07/388 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002.
ROVIRA,J.; PETIT, Mª A. (1980), El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya. Barcelona: Quaderns de Treball nº3, Institut de Prehistòria i Arqueologia.
