Cova del Gegant

Sitges

Aquesta cova està situada a pocs metres de la Punta de les Coves, indret ubicat a la banda sud de la costa sitgetana. De fet, en aquest paratge hi ha emplaçades un conjunt de cavitats càrstiques que es troben molt a prop les unes de les altres. La Cova del Gegant està formada per una sala de grans dimensions (uns 60 m de recorregut), per sobre de la qual s'hi obren vàries galeries. Presenta tres accessos, tots d'una certa dificultat: el primer s'efectua des del mar, és l'entrada més gran i hi ha dues grans obertures que a més donen llum a l'interior; el segon, es produeix a través d'una llarga gatera amb passos estrets i de certa complexitat, anomenada la Cova Llarga; finalment, pot accedir-se també a través de la boca superior que dóna al sostre de la sala, però que requereix de l'ús de cordes o material d'escalada. Actualment, l'entrada a la cova des del mar ha quedat sota el nivell de les aigües com a conseqüència de dos factors: l'enfonsament continuat de la línia de costa del Garraf i la interrupció de l'arribada de sorres causada per la construcció del Port Franc de Barcelona, entre d'altres infraestructures. Els anys 1974 i 1975 es va dur a terme una excavació arqueològica dirigida per R.Viñas en una galeria lateral, que va permetre documentar quatre nivells estratigràfics diferents, la localització de restes de fauna quaternària i uns trenta esclats de sílex que mostren similituds amb el mosterià del grup de la "Ferrassie". D'altra banda, també cal citar la referència de Josep de la Vega, que diu haver trobat materials ibèrics (fragments de ceràmica a torn) que podrien correspondre a una cronologia de 450 aC a 129 aC. El 1985 -sota la direcció de R. Mora i J.Miret- i el 1989 -amb treballs dirigits per R. Mora i J. Martínez-, es van realitzar dues noves intervencions arqueològiques davant del perill de destrucció del jaciment com a conseqüència dels temporals marins. Es va revisar l'estratigrafia de la cova i es van recuperar més restes de fauna quaternària, estris de sílex paleolítics, una dent d' "Homo neandertalensis" i dos fragments de ceràmica a mà amb decoració epicampaniforme, datable a inici de l'edat de Bronze. Amb anterioritat a les excavacions arqueològiques citades, s'havien fet altres intervencions, una de les quals l'encapçalà Mn.Santiago Casanova Giner i que va comportar una troballa excepcional, una mandíbula d' "Homo neandertalensis" fragmentada en tres parts. Es tracta d'una peça identificada com a tal durant la revisió dels materials paleontològics de les coves de Sitges dipositats a l'Arxiu Municipal, feta per Joan Daura i Montse Sanz (Grup de Recerca del Quaternari del SERP de la UB). Constitueix una de les restes humanes més antigues descobertes a Catalunya i un dels pocs fòssils existents de l'home de Neandertal. L'estudi antropològic aportà les següents dades: no es pot precisar l'edat, però es tracta d'un adult major de 15 anys; tampoc se sap el sexe, tot i que correspon a un individu de constitució gràcil.