Cova sepulcral de Noranta o Moranta
La Torre de Claramunt

    Anoia
    Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt)
    Emplaçament
    Des del cementiri de La Torre, surt un camí en direcció N. Passat el camp,prendre el camí que baixa.
    340

    Coordenades:

    41.53922
    1.6594
    388176
    4599486
    Número de fitxa
    08286-11
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Edats dels Metalls
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA.núm. 7569
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08286A00300025
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    Per accedir a aquesta cova cal situar-se en el cementiri de la Torre de Claramunt i continuar en direcció nord per un carrer fins desembocar en un camp de conreu que cal travessar fins arribar on acaba la plana i s'inicia el descens vers la riera. En el límit entre la plana i el pendent, on hi ha construïts xalets de la urbanització, es trobarà un caminet que baixa pel pendent en direcció est; pocs metres més enllà es troba la cova, en un punt on aflora la roca de la cinglera, voltada de terra i pins. La cova queda uns 2-3 metres per sota de la plana. Es tracta d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu, orientada al nord. La cova fa 5'10 metres de llarg, 3'50 metres d'amplada i uns 1'60 metres d'alçada màxima; l'entrada té una alçada d'uns 1'45 metres. Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats, tot i que no conformats amb seguretat, i també s'aprecià que la cova havia estat molt remenada i que tenia una potència d'uns 20 cm, com a màxim, de terra fins a la roca. Els materials trobats en el decurs de l'esmentada prospecció i cedits a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada són: SÍLEX: Una punta de sageta amb aletes curtes i llarg peduncle, talla bifacial amb retocs a pressió; una punta de sageta amb incipients aletes, curt trencat, amb la fulla de forma lanceolada, només amb un finíssim retoc als extrems de la peça; un fragment de peduncle d'una punta amb retocs bifacials; un petit esclat triangular sense retocar; un esclat atípic. OBJECTES D'ORNAMENT: 62 peces circulars de collaret, amb perforació central bitroncocònica, totes de petxina, amb un diàmetre que varia entre 3 i 11 cm. OSSOS HUMANS: Ossos humans sense cap mena d'ordre, en la quasi totalitat de la superfície de la cova i pertanyents a diversos individus. Entre incisius, canins i queixals sumen un total de 1035 unitats. D'aquestes, unes 220 són de llet. Fragments de cranis, húmers, etc. MONEDES: 28 monedes de bronze, "dineros" de l'any 1711 de Felip V, IV d'Aragó. CERÀMICA: Fragments pertanyents a formes hemisfèriques, carenades, ovoides, exvasades; vores verticals, lleugerament entrades, exvasades i enfora; llavis arrodonits o plans; fons plans; desgreixants de quars, mica daurada, pissarra i fibres vegetals; la majoria allisades interiorment i exteriorment; corresponents a vasos petits, mitjans i grans; la majoria dels fragments són llisos, però un d'exvasat porta dos cordons horitzontals i paral·lels, impresos. També un fragment amb una decoració al llavi, consistent en impressions transversals i paral·leles. El gruix de les parets varia de les més primes (d'uns 2 mm) a les més gruixudes (d'uns 17 mm). Les carenes són, en general, a la part medial de les peces. Es tracta, doncs, d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu amb una cronologia típica de l'edat del bronze, però també amb la possibilitat d'una etapa eneolítica o calcolítica. Les tres etapes fonamentals de l'edat del bronze queden ben clares en aquesta cova: un bronze antic amb els bols i formes hemisfèriques, urnes de fons pla, amb un típic material lític i d'ornament; un bronze mig amb vàries formes carenades; i un bronze final amb vores enfora i exvasades, a més de típics motius decoratius. CC.AA. (1991)

    La ubicació del material de la cova es troba a la secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Arxiu Antropologia/núm.de referència:9 Secció Arqueologia del CECI/núm. de referència: P-43 i M-54

    Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats. L'any 1991, durant la visita a la cova amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es pogué observar que la cova estava en bones condicions, malgrat estar molt a prop d'un nucli de població. És probable que no quedi en el seu interior cap resta de sediment intacte, ja que no es va poder apreciar cap resta arqueològica en superfície. CC.AA. (1991)

    BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) "Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia" a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. VIDAL, L.M. (1911)"Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats" a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona