La Garsa
La Torre de Claramunt

    Anoia
    Pla de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt)
    Emplaçament
    Des de la BV-2134, al km. 1.Són els camps situats a migdia.
    405

    Coordenades:

    41.52813
    1.67577
    389523
    4598234
    Número de fitxa
    08286-12
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Medieval
    Segle
    IV aC-X dC
    Estat de conservació
    Dolent
    Actualment l'indret on es trobava el jaciment ha estat convertit en un gran pla sembrat de vinya. El terreny ha estat aplanat per tal de poder plantar els ceps i permetre el pas de la màquina. Cap de les estructures descrites a la carta arqueològica s'ha pogut reconèixer.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA.núm. 7570
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08286A00400044
    Autor de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    Segons Amador Romaní, que visità aquesta sepultura l'any 1915 (el 1919 fou destruïda), aquesta estava situada en el lloc anomenat La Garsa, a les Terreres del Ramonet. La sepultura estava excavada al travertí (tapassot), no tenia coberta i era neta de terra. Romaní hi recollí unes dents humanes i uns ossets al seu entorn. La sepultura tenia la forma humana (antropomorfa), estava orientada a l'oest i feia 2 metres de llarg, 0'45 metres d'ample a la capçalera (espatlles de l'esquelet), entre 0'10 i 0'20 metres a l'extrem dels peus i 0'25 metres de fons. Romaní afirma que en aquest lloc hi va recollir ceràmica l'any 1924. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades es conserven uns dibuixos d'uns fragments de ceràmica de difícil classificació. Hi figura la data d'exploració: any 1915, a càrrec del Sr. Amador Romaní. Aquest autor, després de la visita efectuada l'any 1915, catalogà la sepultura com d'època indeterminada, indicant, però, que era de tipus olerdolà. En un manuscrit inèdit, conservat en els seus lligalls, consta que s'hi van recollir els següents elements: un morter de pedra, sis fragments de "tegula", tres fragments de vores de vasos sense identificar, un fragment de vora de "dolium", un fragment de crani humà i varis fragments d'ossos humans pertanyents a les extremitats. Segons les dades aportades per Romaní, es tracta d'un enterrament excavat al travertí, antropomorf, amb el cap arrodonit, angles i peu també arrodonits, típic dels segles IX-X. Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de "tegula" romana que conserva corbatura a les vores, així com "imbrices" en un camp de conreu de cereals. També es van apreciar molts fragments de "dolium" i de parets d'àmfora romana. Es pogué comprovar una forta acumulació d'aquests materials en els marges dels camps. No es localitzà cap tipus d'estructura visible superficialment. Aquest jaciment es tracta, doncs, d'una sepultura alt-medieval que segurament ha desaparegut, i un lloc d'habitació sense estructures visibles, d'època romana. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana. En el tall del terreny del costat dret del camí que porta a la masia, a l'alçada de la tanca que la rodeja, es veuen unes bossades de sediments amb fragments de ceràmica grisa medieval i restes de cendres. Per la forma d'aquestes bossades es pot afirmar que es tracta d'un camp de sitges. CC.AA (1991)

    Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 309.

    Jaciment visitat per Amador Romaní el 1915. . Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de "tegula" romana que conserva corbatura a les vores, així com "imbrices" en un camp de conreu de cereals. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana El 2003 van tenir lloc algunes prospeccions durant el desdoblament del gasoducte Subirats-Òdena. El mateix any es va dur a terme una nova intervenció de consolidació i rebliment indefinit d'estructures arqueològiques: bassa ibèrica i rases de vinya. CC.AA. (1991)

    ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) "Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia" a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàg 202-203