Cova de la Guineu
La Torre de Claramunt

Anoia
Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt)
Emplaçament
Des de l'abocador d'escombreries,surt un caminet en direcció a ponent, fins al cingle sobre la riera
300

Coordenades:

41.54372
1.66421
388585
4599979
Número de fitxa
08286-10
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Prehistòric
Neolític
Estat de conservació
Dolent
Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut mlta vegetació que impideix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada a la cova.
Protecció
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
CC.AA.núm. 7568
Accés
Difícil
Sense ús
Titularitat
Privada
08286A00300001
Cova del Mallorquí/Cova de cal Patera
Autoria de la fitxa
Raquel Valdenebro Manrique

Cova situada a la cinglera de costat dret de la riera de Carme voltada de bosc, a la partida de Noranta. Es troba molt prop de la Cova del Mallorquí, i a prop de la Font de Noranta, també anomenada Noranta de Baix, i que, segons les anotacions que figuren a l'"Atles" d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, està enlairada a l'esquerra, sobre el camí que mena a La Torre de Claramunt, en un bloc de conglomerat, tallat, situat a l'esquerra, tocant el camí que indica el lloc d'accés a la cova. Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916 i, segons dades facilitades per ell mateix, s'hi van recollir ossos humans, sílex i ceràmica en superfície (en l'"Atles" només s'especifica el sílex: "un fragment de ganivet retocat" i "un taló de làmina"). Segons les dades facilitades per Amador Romaní, es podria assegurar que es tracta d'una cova d'enterrament col·lectiu. També es fa difícil establir una cronologia; Romaní la catalogà com una cova del neolític final. A causa d'una sèrie d'informacions contradictòries i de l'embrossat del lloc.CC.AA (1991)

Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí

Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, la cova no va poder ser localitzada. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va intentar localitzar la cova a partir de les dades que donava Amador Romaní i es va rastrejar la zona de la cinglera on se suposava que devia trobar-se aquesta cova, però va ser impossible localitzar-la. Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut molta vegetació que impedeix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada de la cova. CC.AA. (1991)

BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) "Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia" a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) "Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia" a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)"Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats" a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona

Descarrega PDF