Cova situada en el cingle del marge dret de la riera de Carme, a la partida de Noranta o Moranta, en un context molt boscós i embrossat. Per accedir a aquesta cova cal arribar a l'abocador d'escombraries de La Torre de Claramunt. Del costat oest de la zona utilitzada com abocador surt un senderó en direcció a ponent. Aquest senderó circula pel pendent i arriba fins a la cova. Segons Amador Romaní, aquesta cova també és coneguda amb el nom de Cal Patera. Romaní comenta que es recollí ceràmica prehistòrica, sense especificar el tipus. L'entrada de la cova està orientada al nord-oest i té una amplada màxima d'uns 12 metres, amb dues entrades separades per una formació del terreny. Romaní hi dibuixà un mur posterior. La profunditat màxima és d'uns 6 metres. Afirma que la visità per primera vegada l'any 1898 i que recollí algun tros de ceràmica, sense especificar-ne el tipus. L'any 1911, l'explorà novament i recollí més ceràmica, de la qual tampoc va especificar res. En la planta dibuixada per Romaní, aquest hi fa constar que l'entrada de l'esquerra està tapiada amb paret de pedra, i la de la dreta és de tàpia. També especificà que l'altura màxima era de 3'50 metres. Romaní la catalogà com una cova sepulcral del neolític final. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques. Hi havia terra i pedres en el sediment interior, però amb molt de desordre, amb perforacions modernes a les parets de la cova. Amb aquestes dades es fa difícil establir una cronologia del jaciment, però la cova reuneix certes condicions d'habitació. També podria haver estat emprada com a lloc d'enterrament.CC.AA. (1991)