Cova de Mas Vilà
Santa Maria de Miralles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita cova de 24 m. de recorregut , s'entorn calcari. S'ubica en una cinglera voltada de bosc que corre paral·lela a la carretera C-37 d'Igualada a Valls, a la dreta de la riera de Carme. La cova està situada a la base de la cinglera, en el límit entre aquesta i el pendent boscós, enfront del mas Vilar (fitxa 29) i sota el Pla de Nonell. En el fons i zona superior d'una gran balma d'uns 15 metres d'ample per uns 6 metres d'alt es localitzen tres boques que per sengles conductes, de poca alçada, desemboquen en una àmplia sala d'uns 2 metres d'alt. Des del fons d'aquesta cambra, lleugerament remuntant, segueix una altra galeria de dimensions més reduïdes i que acaba tancant-se als pocs metres. En el centre d'aquesta galeria existeix una xemeneia que puja uns 3 metres. El vestíbul té una altura d'uns 8 metres, una amplada a la boca d'uns19 metres i una profunditat d'aproximadament de 10 metres.Tota la cavitat, tant parets com sostre i sòl, presenten un emmascarament prou important de formes litogèniques. Al fons de la balma s'hi obren diferents forats, uns per donar llum i altres d'accés. A la cinglera, a dreta i esquerra de la cova, hi ha altres petites baumes.
Per les característiques del material recuperat (excavacions 1930 i prospecció 1985), cal classificar el jaciment com una cova natural d'habitació sense estructures i d'enterrament. La cronologia aniria, possiblement, des del Neolític Final-Eneolític fins al Bronze Final III (amb inclusió de materials hallstàttics), ja en un procés de transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro (2500-650 aC).
També coneguda com cova de la Françola (en alguns mapes, de Can Vilar). La cova està recollida al web espeleoindex. La cova ha proporcionat evidències d'habitat i enterraments des del Neolític Final i eneolític fins el Bronze Final (veure fitxa de jaciment, 51). També presenta dos murs de pedra seca, que corren paral·lels a l'entrada, relativament moderns. Per accedir a la cova de Mas Vilar, cal agafar un camí que s'inicia a l'esquerra de la carretera C-37 d'Igualada a Valls i que mena per la Carrerada de la Llacuna a Ca la Múnia i a la Creu d'en Pla. En acabar aquest camí, cal pujar per una tartera amb molt pendent fins arribar a la Cova de Mas Vilar, situada a l'obaga, a mà dreta de la riera de Carme i sota el Pla de Nonell, en un context de bosc fresc i ple de vegetació. Des de la tartera i la cova, es veu en lína recta, al fons de la vall, en direcció la riera de Miralles, la gran casa del Mas Vilar.
Entenem que no està inclos com a tal (com a cova) a les NNSS de l'Ajuntament (2002), doncs aquest el que fa es inclore'l com a jaciment.
Història
De ben segur coneguda des de temps remots. El gener del 1951, en una visita a la Plana d'Ancosa per part de membres del GES- CMB, diuen haver explorat la Cova del Mas Milà, que possiblement és la mateixa que quatre anys més tard, l'abril del 1955 tornen a visitar i ja la citen com a Cova de Mas Vilà, encara que d'aquestes dues exploracions només queda constància al llibre d'activitats del GES. La primera cita concreta que coneixem és l'aportada per membres de la SIS-CE Terrassa que la visiten i topografien l'agost del 1976.
Bibliografia
Badiella, E.; Fustagueras, J.; Indurain, J. (1977). Estudi geoespeleològic de les cavitats dels
voltants del poble de la Llacuna. SIS (5) / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa: 53-65.
Centre Excursionista de Terrassa.
