Capbreu de 1682 a l'Arxiu de la Corona d'Aragó
Santa Maria de Miralles

    Anoia
    Arxiu de la Corona d'Aragó Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona
    Emplaçament
    Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona

    Coordenades:

    41.50066
    1.52794
    377137
    4595383
    Número de fitxa
    08257 - 145
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons documental
    Modern
    Segle
    XVII
    Any
    1682
    Bartomeu Costa, notari
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Educació
    BCIN segons LPCC 1993 que declara BCIN tot els fons de l'ACA
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Administración General del Estado
    Autoria de la fitxa
    F. Xavier Menéndez

    Capbreu realitzat el 1682 pel notari Bartomeu Costa per encàrrec de la baronessa de Miralles amb molta informació sobre el règim senyorial del castell i el terme de Santa Maria de Miralles. Per exemple, hi ha referències a una agrupació de finques del mas de Florençola, on es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens, conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. El capbreu de 1682 incorpora els antecedents del capbreu de 1522 però hi estableix algunes reduccions en relació al de 1522. Per exemple, la finca del Puig Rubiol, de 6 jornals de vinya, el 1522, que llavors pagava un cens anual de dues quarteres de forment, ara, al 1682, la baronesa li atorga una rebaixa consistent en pagar només una quartera de forment i una "tassa de vi grech, bo, ardent i fi". El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. El capbreu també parla del Molí Vell, declarat per Francesc Morgades (anteriorment havia estat declarat per Antoni Estalella en la capbrevació de 1522 i per Jaume Palau en la de 1649). Corresponien a aquest molí uns 40 jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també paguen els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen 5 sous a benefici de Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim.

    Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals.

    Capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, mort el 1674, i que fou lloctinent general de Catalunya entre 1647 i 1652. Els Montcada, marquesos d'Aitona, eren per herència barons de la Llacuna i de Miralles i senyors de les terres de Santa Maria de Miralles.

    RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219