Cova de la Granota
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una cova formada per dos grans blocs de granit damunt dels quals descansa un altre bloc que fa funció de coberta, amb dues cambres distribuïdes en dos nivells diferents. La cambra inferior està composada per una pedra de dos pams de costat, quadrangular, que estava situada al centre. En aquesta cambra no s'hi ha trobat materials. En la cambra superior s'hi trobaren tres enterraments amb els ossos molt desfets. En tots ells s'hi van trobar fragments de ceràmica.
En el primer hi havia un ganivet de sílex, una punta de sageta del mateix material amb peduncle, i una placa de diorita verd clar (143 x 55 x 7 mm.). En el segon enterrament, es van trobar dos ganivets de sílex, una punta de sageta de sílex i una placa rectangular de diorita de color verd clar (78 x 37 x 8 mm.) En el tercer, un ganivet i una sageta de sílex. Al garbellar les terres de l'interior de la cova foren exhumades quatre puntes de sageta de sílex, una peça de collaret rodona perforada de silicat de color verdós, i dos fragments de ganivet de sílex. Sembla ser que en aquest abric també s'hi trobà material cardial.
Per tant es pot dir que es tracta d'una cripta sepulcral col·lectiva de finals del calcolític i inicis del bronze antic. Es pot considerar un tipus d'enterrament que conviu amb les etapes finals del fenomen megalític.
Història
La cambra superior de la Cova de la Granota fou excavada l' any 1950, entre els mesos de maig i juny, i la cambra exterior no fou excavada fins l'any 1955. Les dues excavacions foren dutes a terme pel Grup d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt i dirigides per en Jaume Ventura. En Pau Ubach, després d'haver descobert la cova que duria el seu nom, va observar un amuntegament granític, més gran que la cova d'en Pau. En ajupir-se, observà que en el terra hi havia petits fragments escampats de ceràmica, juntament amb d'altres de crani humà. L'excavació es realitzà uns dies després de la cova d'en Pau. Ubach explica que un dels companys, en Toni Mas, a l'aixecar el piquet que havia clavat a l'entrada de la cova, aixecà un sediment negre acompanyat d'un ganivet de sílex de color marró de 12 cm. de llargada. Assistiren després de l'excavació el Dr. Serra Ràfols i el baró d' Esponellà.
Es tenen notícies d'actuacions en el terreny d'aficionats i clandestins, però es desconeixen les dates.
Bibliografia
AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
ÁLVAREZ, J. (1980). "El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu" dins Premià Informa, núm.6. pp. 21-23.
BALIL, A. (1953). "Vilassar de Dalt (Barcelona). Abrigos sepulcrales de los alrededors de Can Boquet", dins N.A.H., vol. I. p. 58.
CUYÀS, Josep Maria. (1976). Història de Badalona. Vol. II, p.63.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona.
LLEONART, R. (1976). "El Maresme durant l'Eneolític", dins Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró. p.10.
MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). "Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals", dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9.
MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 066.
RAURET, A. M.(1965). Placas de pizarra de la cultura megalítica catalana. Pyrene, núm.1, pp. 63 i 65.
RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. pp. 16 i 24.
RIBAS, Marià (1964). Els origens de Mataró. Caixa d'Estalvis de Mataró. p.25.
ROCA, T. et alii (1980). L'Arqueologia a l'escola. Aproximació a l´`epoca prehistòrica. Serralada Litoral (Maresme i Vallès Oriental). Mataró. Opuscle núm.2. p.16.
UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona.
VENTURA, Jaume (1956). "Vilassar de Dalt" dins VIII Reunión de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid. p.81.
VENTURA, Jaume (1962). "Inventario nacional de sitios arqueológicos. San Ginés de Vilassr (Barcelona)", dins N.A.H.V. p.265.
UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015.
