Cova d'en Joan
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
S'hi accedeix des de la Creu de Can Boquet, per la pista de la dreta que condueix cap al dolmen de la Roca d'en Toni, en direcció a Ca l'Arcís. Passats els camps de vinyes, hi ha una pista prohibida als vehicles, que passa pel mig de dues feixes, i sense deixar el camí de la dreta que cada vegada es fa més estret, s'arriba fins a la zona dels rocs d'en Sardinyà.
Es tracta d'un gran bloc granític reposat sobre un marge de sauló. Entre aquest marge i el bloc granític s'hi formà una cavitat d'1 metre d'alçada per 2 metres d'amplada i 3,50 metres de profunditat. Sembla ser que, quan es va excavar es va localitzar, a uns 70 cm. de l'entrada, una paret de pedres, de volum variable entre 30 i 40 cm. i de forma irregular. Aquesta paret tancava l'entrada i culminava amb una alçada de 75 cm. aproximadament. Un cop retirada la paret es va poder observar una llosa de 80 cm. de llargada per 20 cm. d'amplada i 8 cm. de gruix, iniciant un semicercle de pedres que formaven un mur de 60 cm. d'alçada que feia funció de tanca per la part posterior.
Aquestes lloses protegien tres enterraments en posició fetal, girats cap al costat dret i amb els braços paral·lels als crani; les mandíbules es trobaren despreses del maxil·lar. Els excavadors varen suposar que els enterraments eren coetanis, ja que estaven al mateix nivell i en la mateixa posició. No es pogué observar cap estratigrafia ja que els sediments estaven barrejats a causa de tres caus fets per les guilles. De la terra garbellada es varen extreure dos fragments de sílex atípics, d'uns vint mil·límetres, així com també diversos fragments de diferents mides de ceràmica espatulada.
Pel que fa a l'exterior de la cova, en la paret oest, prop del semicercle, entremig d'una capa de 20 cm de gruix sedimentada sobre la pedra que forma el sòl geològic de l' indret, aparegué una petita destral de basalt de 50 x 67 mm., així com diversos fragments de ceràmica feta a mà, decorada amb incisions i ratlles.
Història
Fou descoberta pel senyor Joan Pujol l'any 1977 i excavada per Pau Ubach i ell mateix. Al mig de la cavitat s'hi va trobar una paret que va ser desmuntada. Al darrera s'hi varen trobar tres enterraments en posició fetal. També es trobaren trossos de destrals funeràries i diversos exemplars de ceràmica a la part externa i superior de la cova. Els tres caus fets per bèsties va permetre l'entrada d'aigua i l'erosió del terreny, provocant una pèrdua de restes òssies.
Es tenen notícies d'actuacions d'aficionats i clandestins, però sense cap més precisió.
Bibliografia
AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
ÁLVAREZ, J. (1980). "El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu" dins Premià Informa, núm.6. pp. 21-23.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona.
MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 064.
SECCIÓ ARQUEOLÒGICA DEL MUSEU DE VILASSAR DE DALT (1978). "Noves troballes a l'estació eneolítica de Can Boquet (Vilassar de Dalt), dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm.4. pp.81-82.
UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona.
UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015.
