Cova de fornot Prop de cal Sastre Navàs

Probable eremitori excavat a la roca del tipus anomenat coves de forn o fornots. Aquest tipus de coves artificials tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. En aquest cas particularment ens inclinem per la hipòtesi d’un eremitori, especialment perquè hi ha altres casos similars a l’entorn i, en el cas de la Cova del Lladre, prop de Sant Cugat del Racó, hi ha indicis que apunten a l’existència d’una tradició eremítica a la zona.

La cavitat està excavada en un gran bloc de pedra que es troba en un terreny lleugerament elevat. Està encarada cap a migdia i tindria bones vistes, si no fos per la presència d’uns pins que la tapen. Té una planta ovalada que mesura uns dos metres de diàmetre per 1,10 d’alçada màxima interior. El forat d’entrada és quadrat amb els angles arrodonit, i fa un metre d’alçada. El forat es troba lleugerament elevat respecte a l’exterior, i té diversos graons excavats que en faciliten l’accés.

En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes les coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació.

En una zona relativament propera hi ha diversos casos de coves de fornots: la Cova de fornot de la Soleia, la ja esmentada Cova del Lladre (al Pla de Sant Pere, prop de de Sant Cugat del Racó). Al municipi de Sant Mateu de Bages hi ha El Roc Foradat de cal Milhomes, i al municipi de Viver i Serrateix també n’hi ha exemples similars. Un altre cas ben estudiat és el Roc Foradat de Cal Pepa (Aguilar de Segarra). Aquest últim ha estat objecte d’una excavació arqueològica amb uns resultats que indiquen que podria haver tingut un ús domèstic d’època baix-medieval relacionat amb una construcció adossada. Però aquest cas no sembla que tingui gaires semblances amb els fornots de Navàs.