Cova de fornot de la Soleia
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Probable eremitori del tipus anomenat coves de forn o fornots. Són un tipus de coves artificials que tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. En aquest cas particularment ens inclinem per la hipòtesi d’un eremitori, especialment perquè hi ha altres casos similars a l’entorn i, en el cas de la Cova del Lladre, prop de Sant Cugat del Racó, hi ha indicis que apunten a l’existència d’una tradició eremítica a la zona.
La cova de fornot de la Soleia està situada a la part alta de la paret d’una petita cinglera ben encarada al sud, uns 100 m a l’est de la balma de la Soleia i uns 140 m al sud-est de la casa de la Soleia. Les seves dimensions són més aviat petites, en comparació amb altres exemples similars. El diàmetre de la boca de la cova oscil·la entre 1 i 1,20 m. La cavitat interior, de forma globular, té una fondària de 1,60 m.
Cal destacar el fet que molt a prop es troba una gran balma amb restes d’una antiga construcció de tipus troglodític. El cert és que en aquesta zona existeix una certa tradició d’aprofitar les nombroses balmes existents com a habitatges. Això fa pensar que, si la cova era un eremitori, l’habitatge del seu ocupant devia ser aquesta balma, que reuneix unes bones condicions d’habitabilitat.
La Cova de fornot de la Soleia era fins ara pràcticament inèdita i la donem a conèixer gràcies a la informació facilitada per Ester Llobet i Josep Duarri, de Palà de Torroella.
Història
En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes les coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació.
En una zona relativament propera hi ha diversos casos de coves de fornots: la Cova de fornot prop de cal Sastre (que es troba a uns 2,5 km de distància), la ja esmentada Cova del Lladre (al Pla de Sant Pere, prop de de Sant Cugat del Racó). Al municipi de Sant Mateu de Bages hi ha El Roc Foradat de cal Milhomes, i al municipi de Viver i Serrateix també n’hi ha exemples similars. Un altre cas ben estudiat és el Roc Foradat de Cal Pepa (Aguilar de Segarra). Aquest últim ha estat objecte d’una excavació arqueològica amb uns resultats que indiquen que podria haver tingut un ús domèstic d’època baix-medieval relacionat amb una construcció adossada. Però aquest cas no sembla que tingui gaires semblances amb els fornots de Navàs.
Bibliografia
FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004). "Dues noves coves de forn al Bages", Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10.
ESTRUCH, Maria (2003: "Un indret amb llegenda: La cova del lladre (Sant Cugat del Racó, Navàs)". Dovella, núm. 46. Manresa, p. 45-46.
FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010). "Resultats preliminars de les excavacions al roc foradat de cal Pepa (Aguilar de Segarra, Bages)". Actes del IV Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Tarragona, 2010). Tarragona, p. 955-960.
