Balma de la Soleia Navàs

    Bages
    Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral.
    Al sud de Palà de la variant en surt una pista en direcció a cal Tiet (nord). 200 m abans d'arribar-hi, camí NW i uns 200 m abans la casa de la Soleia, a la dreta en un camp hi ha la balma de la Soleia i, 100 m a l'est, la cova.
    449

    Coordenades:

    41.88769
    1.74708
    396053
    4638066
    08141 - 271
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    VI-XIX
    Regular
    Balma en bon estat. Restes de la construcció troglodítica molt arrasades.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    08140A011000610000IQ
    Jordi Piñero Subirana

    Balma de grans dimensions emplaçada a la part baixa d’un coster sota la casa de la Soleia i amb restes d’una construcció de tipus troglodític. Té una llargada considerable, d’uns 20 m aproximadament, per una profunditat d’uns 6 o 8 metres. La major part de la balma permet el pas d’una persona amb comoditat. L’interior de la cavitat va de sud a nord i fa un lleuger gir cap a l’est. Actualment encara són visibles restes escadusseres d’alguns murs de l’antiga construcció, sobretot a la part situada més al nord. És remarcable una regata que ressegueix transversalment tota la visera de la balma i que tenia la funció de trencaaigües. Unes desenes d’anys enrere la construcció sota la roca es conservava encara força sencera, amb un mur de tancament de la balma i dos o tres de perpendiculars que compartimentaven l’espai interior en diferents estances.

    El cert és que existeix en aquesta zona un certa tradició d’aprofitar les nombroses balmes existents com a habitatges troglodítics, que podrien ser originaris d’èpoques força reculades. En aquest cas, uns 100 m a l’est hi ha la Cova de fornot de la Soleia, que és un possible eremitori d’època alt-medieval. Això fa pensar que, si la cova era un eremitori, l’habitatge del seu ocupant podria ser aquesta balma, que reuneix unes bones condicions per viure-hi.

     

    Informació oral facilitada per Joan Garriga Casanova, de cal Tiet