Convent de l'Esperança Gurb

Osona
Parròquia de Sant Andreu de Gurb
A 50 metres de la carretera BV-4601, punt quilomètric 1'000

Coordenades:

41.93985
2.24383
437317
4643374
08100-209
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Medieval
Gòtic
Modern
XV-XVI
Bo
Legal
Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
Fàcil
Sense ús
Pública
Ajuntament de Gurb. Mas Esperança. 08503. Gurb.
Jordi Compte

El convent de l'Esperança es trobava situat a tocar de l'actual mas Esperança, seu de l'Ajuntament, prop del límit amb el terme municipal de Vic.
El conjunt original del convent de l'Esperança comptava a principis del segle XVI amb una església de dues naus i un claustre o galeria entre altres edificis. A principis del segle XX ja només quedava l'ala nord del claustre. Actualment es conserven quatre arcs apuntats emmarcats amb pedra motllurada que formaven part del claustre, adossats actualment a la façana sud del mas Esperança i formant un petit porxo. Alguns dels arcs conserven capitells amb motius vegetals i animals, tot i que molt erosionats. Just al costat exterior del porxo hi ha una cisterna o pou adossat, bastit amb blocs de pedra treballada i amb una canal, també de pedra treballada, decorada amb animals esculpits que desguassa en una pica monolítica circular.

Una petita part del claustre i de l'antic convent es troba conservada al Museu Episcopal de Vic. Es tracta de blocs de pedra del segle XV que provenien probablement d'una pedrera de Sant Bartomeu del Grau, que pertanyen als següents elements: set mènsules, tres fusts, tres bases de columna, tres capitells, dos arquivoltes i un floró.

La capella de la Mare de Déu de l'Esperança va ser edificada entre els anys 1399 i 1402 per Pere de Prixana. L'any 1406 la va cedir als frares carmelites calçats, que tot i instal·lar-se a Vic a partir de 1418, van construir dues capelles laterals els anys 1462 i 1510. El claustre es va construir a partir de 1513 pel francès Girau Erard. Segons Mn. Pere Bofill, l'any 1914 el claustre constava d'una sola galeria de nou arcs gòtics, baixets i estrets, rics en decoració de temes vegetals, animals quimèrics i escuts de Catalunya i Vic, i l'església ja no tenia culte i es trobava quasi destruïda. L'aspecte actual prové d'una reforma de la segona meitat de la dècada dels anys 20 del segle XX.

AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.
RAMISA VERDAGUER, Maties (2006). "Història de l'Esperança". dins revista Festa Major de Gurb. 2006.