L’AEB va arribar a can Pèlecs quan ja tenia 17 anys, a punt de complir-ne 18, amb el seu germà EEB i els seus pares, que es van instal·lar com a masovers l’any 1988. La mare provenia d’una família de pagesos rabassaires de Rubí. És neta i besneta de masovers. Durant la Guerra Civil van perdre les terres que treballaven. El pare provenia d’una família de pagesos propietaris, també de Rubí; però ell era el cabaler, el segon després de l’hereu, i va buscar noves terres per treballar renunciant a la legítima. Van anar a parar a Santa Oliva, prop del Vendrell, al Baix Penedès. Va tenir un accident amb un any immobilitzat, durant la convalescència va llegir un anunci on s’oferia la masoveria de can Pèlecs i prengueren la decisió d’acceptar-la.
La masovera anterior havia mort d’una llarga malaltia, durant la qual l’home no podia compaginar les necessitats de la finca amb les circumstàncies personals d’atenció a la seva esposa. Quan ella mor, l’home decideix deixar la finca.
La finca pateix un endarreriment que sumat a algunes decisions preses als anys 70, com l’eixamplament de feixes, condicionen la productivitat de la terra . Això fa que triguen molts anys en posar-la en condicions. Només per condicionar la feixa superior triguen dos anys. A més a més, el clima és molt dur, amb hiverns crus i estius molt calorosos. Neva gairebé cada any, es produeixen aiguats i hi ha poques hores de sol. A tot això cal sumar-li l’escassedat d’aigua i sediments naturals i la poca terra, tant de secà com d’horta.