Espai natural que inclou la Serra de Llevant i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. Les muntanyes de la Serra de Llevant s’estenen pel nord des del límit municipal de Granollers amb les Franqueses i fins a Montornès, a l'alçada de Quatre Camins. La Serra de Llevant està constituïda per un conjunt d'elevacions, cadascuna amb la seva denominació. De sud a nord es trobem:
La SERRA DE CAN GRI: antigues terres de vinya, on actualment hi ha una zona agrícola creuada per l'autopista AP-7. Conserva els bosquets de Can Mayol i Cal Ceballot.
La SERRA DE PALOU: a l’alçada de l’antic municipi de Palou i des d’on es té una àmplia vista de la plana de Palou. Per la banda est, en canvi, es divisa la serralada litoral, que ressegueix tota la costa. En un dels punts més alts hi trobem l’anomenat Peiró o Pedró: una antiga creu de terme de Palou.
La SERRA DE CAN GRAU: avui dia travessada per la ronda sud, és un paratge que combina els horts amb els conreus. En un passat no gaire llunyà hi havia dos extensos boscos que recobrien aquesta serra: el bosc de Ca n'Amat i el bosc de les Tres Torres.
La SERRA DELS CAPUTXINS: que s'estén per l'actual Font Verda, on els conreus de vinya i secà han donat pas a la completa urbanització i industrialització de la zona.
Entre els cims més destacats de la Serra de Llevant hi ha la Torre de Pinós (229 m), que és el més alt, ocupat per una antiga torre de defensa. A poca distància es troba el Puig de les Forques (224m), turó situat al centre del parc de la Creu, on es pot gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat de Granollers. Altres punts elevats, situats més cap al sud, són el Carabassot (168 m), on hi trobem un vèrtex geodèsic just al marge del tall que fa l'autopista, i el ja anomenat Pedró (172 m).
L'únic curs d'aigua proper a la serra és el torrent de Vallderiolf, que recorre la serra de Llevant de nord a Sud, a pocs metres del límit municipal, però ja en territori de Les Franqueses i La Roca. La seva vegetació de ribera està molt alterada i només en alguns trams i trobem pollancres i robínies. Malgrat el fet de que les terres de Llevant són de secà, hi havia algunes fonts i basses malauradament avui pèrdues. La més coneguda era la Font Verda, situada a l'actual plaça de mateixa denominació, que va deixar de rajar quan es van urbanitzar els carrers del passeig de la Muntanya.
D'altra banda, també cal incloure la zona de Cal Jardiner com a paratge d'interès paisatgístic i cultural que es troba dins la serra de Llevant (ROMERO, 2000). Aquest topònim prové de l'ofici del propietari de la casa, en Josep Garriga Canyers (GARCIA-PEY, 1990). Aquest indret presenta dos horitzons: al sector nord (cantó Torre de Pinós) incloent el parc de les Forques, formaria la connexió amb les Franqueses, com a pas cap al Montseny. Al sector Sud es tracta d'un continu fins l'autopista i el bosc de can Mayol, i mitjançant el Mogent fa el pas cap a la Serra Litoral. Hi trobem conreu de secà i terrassament, amb aprofitament de parc semi-urbà.
