Comunidor de Sant Genís Guardiola de Berguedà

Berguedà
Al cementiri de Sant Genís de Gavarrós damunt de la rectoria i Cabanes.
A l'est de l'absis de Sant Genís dins el clos del cementiri parroquial. Pista de Gavarrós 5 km.
1363

Coordenades:

42.28104
1.91556
410585
4681550
08099-164
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Popular
XVI-XVIII
Dolent
Cobert de vegetació i desproveïts de la coberta.
Legal
BCIL. Núm 14.1 Aprovat pel Consell Comarcal 07/01/014
Si. Núm. 3414 IPAC (Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
Fàcil
Sense ús
Privada
Parròquia de la Pobla de Lillet. (C/Dr. Cisneros núm. 5. CP. 08696 La Pobla de Lillet)
Pere Cascante i Torrella

Restes d'un antic comunidor situat a la part posterior del cementiri de Sant Genís molt a prop de l'absis i mirant a la vall. Les restes d'aquesta estructura presenten una planta quadrada d'uns 2 metres x 2 metres amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats amb les restes de quatre pilars de pedra que haurien suportat una coberta de quatre vessants, avui desapareguda. Esta cobert de runa i vegetació

Aquesta construcció està molt enrunada i només conserva la seva planta i part d'alguns pilars. Està cobert de vegetació i d'arbres que en dificulten la seva visió. Al municipi de Guardiola es conservaria un element similar al campanar de Sant Llorenç on s'obre quatre grans obertures coincidents amb els quatre punts cardinals

Els comunidors corresponien amb construccions de planta quadrada amb obertures als quatre vents i coberta piramidal. Estaven situats o bé damunt de la coberta de l'església (Vilalleons a Osona), Sant Vicenç de Torelló (Osona), damunt de la capçalera en forma de torre ( Bagà, Berguedà), Sant Martí de Mura (Bages), Fustanyà (Ripollès), o bé en edificis exmpts com és el cas de Gavarrós però que n'hi ha altres exemples a Sant Quirze de Besora (Ripollès), Sant Andreu de Bescanó (Gironès), o Sant Just de Son (Pallars Sobirà). Aquestes construccions conegudes també com a "reliquiers" tenien la finalitat de comunir les tempestes, beneïr el terme. L'orígen d'aquests elements és medieval amb exemples a Sant benet de Bages però van ploriferar a partir del segle XVIII quant les tempestes i les pedregades van ser molt virulentes. A través del cadastre de Gavarrós datat de 1729 sabem que hi va haver una gran pedregada "Y dice el testigi saber por hallarse el testigoi el día treinta de junio proximo pasado, en le término de Gavarrós, en cuyo dia a la tarde, vio el testigo que cayó piedra o granizo en tanta abundancia que malbarató enteramente toda la cosecha del referido término" Aquesta tempesat va acabar amb la collita d'aquell any i va arruïnar a molts famílies. Podria ser que arran d'aquest episodi es decidís de construir aquesta estructura per allunyar les tempestes i protegir els habitants del terme.

CASAS SOLER, QUIM (2004). "La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.