Els comunidors corresponien amb construccions de planta quadrada amb obertures als quatre vents i coberta piramidal. Estaven situats o bé damunt de la coberta de l'església (Vilalleons a Osona), Sant Vicenç de Torelló (Osona), damunt de la capçalera en forma de torre ( Bagà, Berguedà), Sant Martí de Mura (Bages), Fustanyà (Ripollès), o bé en edificis exmpts com és el cas de Gavarrós però que n'hi ha altres exemples a Sant Quirze de Besora (Ripollès), Sant Andreu de Bescanó (Gironès), o Sant Just de Son (Pallars Sobirà). Aquestes construccions conegudes també com a "reliquiers" tenien la finalitat de comunir les tempestes, beneïr el terme. L'orígen d'aquests elements és medieval amb exemples a Sant benet de Bages però van ploriferar a partir del segle XVIII quant les tempestes i les pedregades van ser molt virulentes. A través del cadastre de Gavarrós datat de 1729 sabem que hi va haver una gran pedregada "Y dice el testigi saber por hallarse el testigoi el día treinta de junio proximo pasado, en le término de Gavarrós, en cuyo dia a la tarde, vio el testigo que cayó piedra o granizo en tanta abundancia que malbarató enteramente toda la cosecha del referido término" Aquesta tempesat va acabar amb la collita d'aquell any i va arruïnar a molts famílies. Podria ser que arran d'aquest episodi es decidís de construir aquesta estructura per allunyar les tempestes i protegir els habitants del terme.
