Comunidor de Sant Genís
Guardiola de Berguedà

    Berguedà
    Al cementiri de Sant Genís de Gavarrós damunt de la rectoria i Cabanes.
    Emplaçament
    A l'est de l'absis de Sant Genís dins el clos del cementiri parroquial. Pista de Gavarrós 5 km.
    1363

    Coordenades:

    42.28104
    1.91556
    410585
    4681550
    Número de fitxa
    08099-164
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Cobert de vegetació i desproveïts de la coberta.
    Protecció
    Legal
    BCIL. Núm 14.1 Aprovat pel Consell Comarcal 07/01/014
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si. Núm. 3414 IPAC (Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Parròquia de la Pobla de Lillet. (C/Dr. Cisneros núm. 5. CP. 08696 La Pobla de Lillet)
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Restes d'un antic comunidor situat a la part posterior del cementiri de Sant Genís molt a prop de l'absis i mirant a la vall. Les restes d'aquesta estructura presenten una planta quadrada d'uns 2 metres x 2 metres amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats amb les restes de quatre pilars de pedra que haurien suportat una coberta de quatre vessants, avui desapareguda. Esta cobert de runa i vegetació

    Aquesta construcció està molt enrunada i només conserva la seva planta i part d'alguns pilars. Està cobert de vegetació i d'arbres que en dificulten la seva visió. Al municipi de Guardiola es conservaria un element similar al campanar de Sant Llorenç on s'obre quatre grans obertures coincidents amb els quatre punts cardinals

    Els comunidors corresponien amb construccions de planta quadrada amb obertures als quatre vents i coberta piramidal. Estaven situats o bé damunt de la coberta de l'església (Vilalleons a Osona), Sant Vicenç de Torelló (Osona), damunt de la capçalera en forma de torre ( Bagà, Berguedà), Sant Martí de Mura (Bages), Fustanyà (Ripollès), o bé en edificis exmpts com és el cas de Gavarrós però que n'hi ha altres exemples a Sant Quirze de Besora (Ripollès), Sant Andreu de Bescanó (Gironès), o Sant Just de Son (Pallars Sobirà). Aquestes construccions conegudes també com a "reliquiers" tenien la finalitat de comunir les tempestes, beneïr el terme. L'orígen d'aquests elements és medieval amb exemples a Sant benet de Bages però van ploriferar a partir del segle XVIII quant les tempestes i les pedregades van ser molt virulentes. A través del cadastre de Gavarrós datat de 1729 sabem que hi va haver una gran pedregada "Y dice el testigi saber por hallarse el testigoi el día treinta de junio proximo pasado, en le término de Gavarrós, en cuyo dia a la tarde, vio el testigo que cayó piedra o granizo en tanta abundancia que malbarató enteramente toda la cosecha del referido término" Aquesta tempesat va acabar amb la collita d'aquell any i va arruïnar a molts famílies. Podria ser que arran d'aquest episodi es decidís de construir aquesta estructura per allunyar les tempestes i protegir els habitants del terme.

    CASAS SOLER, QUIM (2004). "La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.