Parament romànic de Sant Genís Guardiola de Berguedà

Berguedà
Al nucli de Gavarrós damunt de la rectoria i de Cabanes
A l'església de Sant Genís damunt de Cabanes. Pista de Gavarrós 5 Km.
1348

Coordenades:

42.28079
1.91459
410505
4681523
08099-163
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Romànic
XI
Bo
Restaurat i rejuntat el 2008 gràcies als veïns de Gavarrós
Legal
BCIL. Núm 14.1 Aprovat pel Consell Comarcal 07/01/014
Si. Núm. 3414 IPAC (Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya)
Fàcil
Religiós
Privada
Parròquia de la Pobla de Lillet. (C/Dr. Cisneros núm. 5. CP. 08696 La Pobla de Lillet)
Pere Cascante i Torrella

L'església de Sant Genís de Gavarrós encara conserva bona part de l'antic aparell romànic, especialment al mur sud, nord i sobretot la capçalera que ja hem comentat que estava formada per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i teulada de llosa. Al centre s'hi obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc de doble rosca en pedra tosca i un fris sota la teulada format per dues filades de "dent de serra". A la façana sud s'hi obre l'antiga porta d'entrada avui utilitzada per accedir al campanar i substituïda el segle XVIII per a l'existent. Està formada per un arc adovellat de carreuons de pedra picada ben treballada, unida amb argamassa de calç i esplandit intern coronat també per un arc de mig punt adovellat. Conserva restes de les pollegueres i també del marxapeu format per dues lloses de pedra. La fàbrica constructiva és de carreuons de pedra picada, units amb argamassa de calç i disposades en filades més aviat regulars. Damunt de la façana de ponent s'endevina encara la traça del campanar d'espadanya i per sota de la coberta de teules existent el ràfec de la primitiva teulada de lloses.

L'origen primitiu d'aquesta església esmentada ja a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) correspondria amb una fàbrica del segl XI de nau única amb coberta de fusta i absis semicircular que posteriorment als segles XIII es cobrí amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada per arcs torals amb coberta de lloses de pedra i als segles, XVII, XVIII i XIX se li anaren afegint cossos i annexos fins a l'actualitat.

L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell d ela roca de gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell figura esmentat entre els diferenst membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gòsol venia a un tal Ribalt de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parroquia de sant genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de pinós en tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli, eren una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant epl coll de Pal, a banda dels passos del pendís i de Coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació L'església de Sant genís va passar a ser una sufragania de Brocà i actualment es manté en bon estat gràcies a la restauaració feta l'any 2008.

ASTARDES, JORDI; VIGUÉ, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Artestudi. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. vol III. 216. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). Esglesía de Sant Genís de Gavarrós. Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura