Color porpra
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El color porpra a Sant Adrià és un element d'alt valor simbòlic. El porpra és un color vermell fosc tirant a morat. És un colorant que es troba entre el vermell i el blau però la tonalitat que s'utilitza a la ciutat s'apropa més al carmí. S'utilitza en el fons de l'escut municipal, ja que té a veure amb l'origen del domini feudal com a baronia episcopal del bisbat de Barcelona. El color porpra és històricament un color que ha representat des dels fenicis, poder i estatus, ja que la seva obtenció era molt costosa i per tant el seu preu era altíssim. Durant l'època romana el seu ús es limitava als emperadors, militars i senadors, i per tant s'associava amb l'autoritat. El seu ús distingia reis i prínceps però també l'utilitzaven els cardenals. El color porpra representava el poder eclesiàstic i el seu ús era notable, ja que les estoles que portaven els capellans eren d'aquest color. Actualment encara el vesteixen. S'utilitzen termes com color bordeus, magenta i rogenc per referir-se a aquest color.
L'informe heràldic-històric presentat per Fluvià el 1986 va convertir el porpra en el color oficial del municipi, un exemple són els múltiples usos que diferents col·lectius esportistes i culturals n'han fet d'ell. Els castellers llueixen les seves camises amb el color porpra i els geganters utilitzen samarretes amb aquest color, com també els diables.
Història
Les terres, on actualment es troba Sant Adrià de Besòs, al segle X, van ser donades al bisbe de Barcelona per l'ajut bèl·lic que el comte de Barcelona va rebre. Aquells dominis feudals es van convertir en la Baronia Episcopal de Sant Adrià de Besòs. La paraula "baró" o "baronia" prové de "barus", que en cèltic significa home que és pel seu valor o noblesa. Servia per designar la persona que estava immediatament per sota del rei. A Catalunya, el seu estatus era similar al d'un sobirà i, per tant, tenia un domini. Durant l'alta edat mitjana el bisbe posseïa gairebé tots els molins del Besòs i el dret d'embarcació i pesca en tota la zona del riu i del litoral del Mediterrani que es trobava sota els seus dominis. Si ens fixem en l'escut de la ciutat podem veure que és caironat i porpra, format per una enclusa per rememorar el passat industrial de la localitat i el turment sofert pel Sant Adrià, que dóna nom a la ciutat, i que té una línia ondulada que representa el riu Besòs. L'escut és timbrat per un bàcul de bisbe i rematat per una corona baronial, representant el passat històric de la ciutat. El color utilitzat en l'escut, i que finalment s'ha convertit en la tonalitat oficial de la ciutat, és el color porpra, aquest va ser escollit per Armand de Fluvià, heraldista oficial de la Generalitat, triat per recordar el passat episcopal.
Bibliografia
MARTÍ, J. M. i ALARCÓN, J. i ROYO J. (coord.) (2013): Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia, baronia i priorat. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 31, juny 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 58, novembre 1986. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 59, desembre 1986. https://passadors.wordpress.com/qui-som-2/ http://geganters-de-sant-adria.blogspot.com.es http://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00107283.xml https://historiesdemar.wordpress.com/2013/11/18/el-color-porpra/