Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 "com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local". Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com "Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura".
De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme).
A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició "La Fàbrica i el carrer" als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials.
