Col·lecció Miquel Soldevila
Prats de Lluçanès

    Osona
    Museu Municipal Miquel Soldevila. c/ de la Bona Sort, 28. Nucli urbà. Prats de Lluçanès

    Coordenades:

    42.00598
    2.02924
    419611
    4650896
    Número de fitxa
    08171-118
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Col·lecció
    Contemporani
    Realisme
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Prats de Lluçanès. Passeig del Lluçanès, s/n "cal Bach". 08513. Prats de Lluçanès
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La col·lecció Miquel Soldevila es troba ubicada a la sala principal del primer pis del Museu Municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès, antiga casa del mestre de l'esmalt. Es tracta d'una petita col·lecció formada per deu quadres de petit format de pintura a l'oli i quatre dibuixos al llapis, acompanyada per quatre plafons on s'explica la vida de Miquel Soldevila Valls amb fotografies de la família, d'obres de pintura i d'esmalts de l'artista.

    El Museu Municipal Miquel Soldevila no té un servei permanent d'atenció al visitant ni d'obertura. Per visitar-lo s'ha de demanar a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès.

    Maria Pecanins - viuda de Miquel Soldevila - deixà en herència a l'ajuntament i població de Prats de Lluçanès la casa de la seva propietat ubicada al carrer de la Bona Sort, amb la condició que esdevingués un museu en memòria del seu difunt espòs i on es poguessin exhibir les seves obres d'art i les d'altres artistes. El 1982, tretze anys més tard, un grup de pradencs es van constituir en els Amics dels Museus de Prats de Lluçanès amb la finalitat de crear el Museu Miquel Soldevila, el qual va obrir les portes el dia 1 de maig de 1983. El primer concepte del museu s'articulava a través de diferents sales: una dedicada a donar a conèixer la història de la vila; una altra amb l'exposició dels oficis i professions de la terra en el transcurs del temps, i la darrera destinada a descobrir l'obra i la personalitat de Miquel Soldevila. Al mateix temps, al pis superior, n'hi hauria una reservada a exposicions temporals. També es concebia conservar el taller i l'estudi de l'artista per tal que el visitant es familiaritzés amb l'artista. Així doncs, la casa de Miquel Soldevila, reconvertida en Museu, encara conserva algunes de les estances originals de la casa i taller de l'artista al primer pis, com la cuina, la sala amb la llar de foc, lavabos i el menjador en galeria. Les altres sales s'han habilitat com espais expositius del Museu. Malgrat tot, en el Museu, no s'hi podien mostrar peces de l'artista, ja que aquestes es trobaven o bé en mans de particulars o disposades a l'Escola Massana propietat de l'Ajuntament de Barcelona, a la qual Miquel Soldevila llegà la seva obra.
    A meitat dels anys noranta, a causa del mal estat de la teulada i les humitats de la planta baixa, l'edifici es va tancar durant tres anys per tal de ser restaurat. El 9 de maig de 1999 es van reobrir les portes de la nova casamuseu. Les obres de reforma van comportar canvis en les sales d'exposicions, amb vitrines i plafons moderns i il·luminació adient. A partir d'aquest moment s'hi mostren dos àmbits d'exposicions: a la planta baixa es poden veure les sales dedicades a explicar la vida de Prats de Lluçanès i l'evolució del territori del Lluçanès, amb textos, mapes, gràfics i fotografies; i a la primera planta hi ha dues sales destinades a explicar la vida de Miquel Soldevila i exhibir una petita part de la seva obra -pintures i dibuixos bàsicament -. Actualment una de les sales - anomenada espai Puigvistós - està destinada a l'exposició del procés, fotografies i objectes trobats en l'obertura de la Fossa Comuna de Prats de Lluçanès. A les golfes o segona planta, es troba material arqueològic, etnològic, fotocòpies de goigs del Lluçanès, eines del camp, terrissa, etc. sense classificar i amb poques mesures que estableixin la bona conservació i protecció.

    CORTADA, F.X., Miquel Soldevila i Valls. El gran mestre de l'esmalt, Ajuntament de Prats de Lluçanès i Centre d'estudis del Lluçanès, 2003.