Coll de l'Oreller

Castellar del Riu

El jaciment del Coll de l'Oreller (a tocar del límit del terme municipal) sembla que hauria estat format per dues àrees o zones d'enterrament diferenciades i de cronologies també divergents, segons es desprèn de les dades publicades per Mn. Serra Vilaró (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) i de les informacions proporcionades pel Sr. Josep Carreras. L'any 1921 Mn. Serra Vilaró va fer una visita al lloc constatant l'existència de sepulcres a l'indret. En l'exploració es van poder identificar, al costat esquerre en direcció a la Figuerassa, unes tombes de planta allargada fetes amb lloses posades en vertical, en la majoria dels casos amb tres pedres a cada costat llarg i una a la zona del cap. En Serra Vilaró va observar l'existència de restes de cinc tombes en molt mal estat de conservació. L'estructura que es trobava més sencera li mancava la tapa i la testera. Les mides que Mn. Serra Vilaró dóna d'aquesta tomba són 1,50 m de llarg, 50 centímetres d'amplada a la zona del cap i 20 centímetres als peus. Presentava orientació d'est a oest, amb el cap a ponent. L'interior contenia un sol esquelet remogut, segons diu per la col·locació d'unes unes fites de terme. Aquestes tombes (un total de cinc) han estat atribuïdes a una necròpolis de cronologia medieval, i consta que es van destruir arran de les obres d'ampliació del camí. Uns anys després, a finals de setembre del 1974, quan es considerava que no quedava cap resta en aquesta àrea, en Josep Carreres (Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga) passant per allà en dirigirir-se cap a l'Estany, explica que va veure una llosa que sobresortia lleugerament, com una fita que possiblement senyalitzava una tomba. Van netejar la zona i van poder identificar les lloses de coberta d'una tomba. L'excavació, dirigida per Josep Carreres, va permetre localitzar l'estructura sencera d'una tomba de lloses amb un individu, de cronologia medieval. Durant els treballs arqueològics, uns desaprensius van robar l'esquelet.
A certa distància d'aquestes primeres tombes esmentades, Mn. Serra Vilaró va localitzar uns altres sepulcres, sembla que aquests es correspondrien a les tombes de les quals anys enrera li haurien parlat i que van motivar la visita al lloc. En aquest cas, les tombes es trobaven a uns 300 metres al sud-est de les descrites anteriorment. En aquest sector hi va distingir restes de tres tombes. La de l'extrem més sud, força ben conservada, mantenia la meitat de la tapa, la resta de coberta es trobava al costat. La cista mesura 165 cm de llarg, un 112 cm d'amplada i una alçada de 88 cm. Per les informacions aportades per Serra Vilaró, es creu que en aquesta tomba és on els seus informants hi degueren trobar una olla uns anys enrera. Serra Vilaró localitzà ja la tomba remoguda però va poder recuperar dos esquelets i alguns framents de punxó d'os. Al costat nord d'aquesta tomba se n'identifica una altra, formada tant sols per dues lloses. A més distància, també vers el nord, es trobarien les restes d'una altra cista. La tipologia d'aquestes tres tombes i el material que s'hi recuperà indiquen unes cronologies del període neolític per aquestes estructures. (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) . Avui dia encara es conserva les restes d'una tomba bastant sencera.