Castell d'Estela

Castellar del Riu

També són molt minses les referències documentals al Castell d'Estela. La primera referència documental és de forma indirecta, i es tracta d'un document de l'antic fons de l'arxiu de Santa Maria de Serrateix i datat el 983. Al segle XI es torna a fer referència al castell arran d'una discussió per la donació d'unes terres. La informació publicada referent a aquestes notícies documentals és la següent: "l'any 983, en el qual el comte Oliba Cabreta de Cerdanya que, per la traïció que li havia fet Bonfill, fill d'Ató i de Riquilda, en el castell d'Estela, li havia pervingut al seu benefici i potestat, l'honor del Pujol, situat sobre el castell de Montmajor i que tenien Ató i Riquilda pel comte. Oliba Cabreta, però, els tornà l'alou esmentat a canvi que Ató i Riquilda el donessin al monestir de Serrateix. Més tard trobant-se el comte a Santa Maria de Serrateix juntament amb el bisbe Sal·la d'Urgell, i els seus fills Berenguer i Oliba (el futur bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà), a instàncies d'Ató i de Riquilda, signà les cartes de donació de l'alou el Pujol al monestir de Santa Maria. Al cap d'uns quaranta anys aquesta donació fou motiu d'un plet que es jutjà a Berga l'any 1020. En les actes d'aquest judici consta que la donació al monestir de Serrateix havia estat feta per Riquilda i els seus fills Miró, Guiscafred i Tedlen, i que era a conseqüència de la traïció que Bonfill, fill de Riquilda havia fet al comte Oliba Cabreta." El text reproduït és de M. Dolors Santandreu i Soler i Jordi Vigué i Viñas, publicat al volum de la Catalunya Romànica dedicat al Berguedà (VVAA:1985:Vol.XII: 45)