Castell d'Estela
Castellar del Riu

    Berguedà
    Entre Espinalbet i Castellar del Riu

    Coordenades:

    42.12159
    1.78706
    399738
    4663988
    Número de fitxa
    08050 - 78
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    X
    Estat de conservació
    Dolent
    Es coneixen restes conservades.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08049A005000250000OH
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Actualment encara no es coneix l'ubicació exacta del Castell d'Estela, en les informacions publicades (VVAA:1985:45) s'esmenta la possibilitat que el seu emplaçament sigui entorn al Cim d'Estela, lògicament per la coincidència del nom, tanmateix de moment es desconeix.

    Les coordenades indiquen la situació del Cim d'Estela, però la ubicació exacta del castell no es coneix.

    També són molt minses les referències documentals al Castell d'Estela. La primera referència documental és de forma indirecta, i es tracta d'un document de l'antic fons de l'arxiu de Santa Maria de Serrateix i datat el 983. Al segle XI es torna a fer referència al castell arran d'una discussió per la donació d'unes terres. La informació publicada referent a aquestes notícies documentals és la següent: "l'any 983, en el qual el comte Oliba Cabreta de Cerdanya que, per la traïció que li havia fet Bonfill, fill d'Ató i de Riquilda, en el castell d'Estela, li havia pervingut al seu benefici i potestat, l'honor del Pujol, situat sobre el castell de Montmajor i que tenien Ató i Riquilda pel comte. Oliba Cabreta, però, els tornà l'alou esmentat a canvi que Ató i Riquilda el donessin al monestir de Serrateix. Més tard trobant-se el comte a Santa Maria de Serrateix juntament amb el bisbe Sal·la d'Urgell, i els seus fills Berenguer i Oliba (el futur bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà), a instàncies d'Ató i de Riquilda, signà les cartes de donació de l'alou el Pujol al monestir de Santa Maria. Al cap d'uns quaranta anys aquesta donació fou motiu d'un plet que es jutjà a Berga l'any 1020. En les actes d'aquest judici consta que la donació al monestir de Serrateix havia estat feta per Riquilda i els seus fills Miró, Guiscafred i Tedlen, i que era a conseqüència de la traïció que Bonfill, fill de Riquilda havia fet al comte Oliba Cabreta." El text reproduït és de M. Dolors Santandreu i Soler i Jordi Vigué i Viñas, publicat al volum de la Catalunya Romànica dedicat al Berguedà (VVAA:1985:Vol.XII: 45)

    -VVAA. (1985): "Catalunya Romànica. XII. El Berguedà", Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.