L'Escletxa Castellar del Riu

Berguedà
A la zona de Castellar del Riu.
Al sud-oest de la zona central del terme municipal. A la zona de Rocaterçana, en el cingle.

Coordenades:

42.12158
1.74725
396447
4664035
08050-76
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Neolític
Edats dels Metalls
Medieval
III mil-XV
Regular
És una zona transitada
Inexistent
IPA NÚM. 6419
Difícil
Sense ús
Privada
08049A003000140000OY
Sara Simon Vilardaga

El jaciment de l'Escletxa s'ubica al sud-oest de la zona central del terme municipal. En la zona de llevant de Rocaterçana, en l'ample i abrupte cingle que s'estén per sota del Cap del Pelat i del Serrat de la Corba, prop del Grau de l'Olivell.
La situació de l'Escletxa és en un terreny abrupte i de difícil accés. En concret, el jaciment es troba ubicat en un cingle rocós de pedra calcària i conglomerat, en el que trobem una gran escletxa natural que dóna nom al jaciment. L'escletxa dóna pas a un espai natural o cavitat en la mateixa roca calcària. L'entrada es troba força tapada per la vegetació que ha crescut a l'indret. A l'interior de la cavitat s'hi realitzà un sondeig arqueològic per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras. Els treballs van permetre documentar una seqüència estratigràfica molt remuguda en la que es van localitzar poques restes materials. L'estudi del jaciment va concloure que la cavitat podia haver estat utilitzada en el Neolític com a sepulcre, i posteriorment, en moments puntals de l'edat del Bronze, emprat com a hàbitat esporàdic. Entre el material recuperat en la intervenció destaquen una destraleta votiva de color verdós molt polida i de tall esmolat, un fragment de vas ovoide, entre altres. Actualment, en el sòl de la cavitat s'hi pot identificar la traça de dos sondeigs (d'uns 2x1metes i uns 60cm de profunditat) reomplerts parcialment, i també dos petits forats de forma quadrangular, d'uns trenta centímetres de costat per uns vint de profunditat.

El material recollit pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga està dipositat al Museu Comarcal de Berga. Entre el material recuperat també es van localitzar algunes peces de cronologia medieval.
La cavitat també havia estat emprada com a refugi de pastors.
La imatge número 1 ha estat proporcionada per Josep Carreras i Balaguer, i forma part del fons del seu l'Arxiu particular.

L'any 1975 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una excavació arqueològica a l'interior de la cavitat, dirigida per Josep Carreras i Balaguer.

-CARRERAS BALAGUER, J. (2010): "Les pedres del llamp", a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 8, primavera-estiu 2010, Editorial Gavarres, SL, Cassà de la Selva; pàg. 94-95.
-CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990.
-SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.
-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.