Cerdanyons Lluçà

Osona
Sector nord-est del terme municipal
A 3200 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 4'650

Coordenades:

42.10577
2.10218
425768
4661910
08109-67
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVII
Regular
Algunes de les estructures adossades es troben aterrades o en mal estat.
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad: 08108A005000010000BG
Jordi Compte i Marta Homs

Cerdanyons està situada en un pla lleugerament elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'extrem nord-est del terme municipal.
Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada a l'est, mostra tres volums diferenciats, el principal a l'extrem dret i els dos volums adossats al sud, a l'esquerra. En el volum principal i a nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada que conté la data de 1669 inscrita a la llinda amb l'anagrama IHS intercalat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada just sobre el portal i una finestra emmarcada amb pedra bisellada, les dues amb ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits bisellats i ampit motllurat, i l'altra amb monòlits treballats i ampit de pedra. Adossat a l'esquerra hi ha el volum central que conté un contrafort adossat a la planta baixa, on també hi ha una porta i una finestra emmarcats amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits treballats i ampit motllurat. A l'extrem esquerre de la façana hi ha un tercer volum, adossat al sud. A nivell de planta baixa conté una porta emmarcada amb maó, al primer pis dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb monòlits treballats, i a les golfes, on el parament és de tàpia, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A la dreta de la façana hi ha una estructura adossada parcialment aterrada. Al davant de la façana hi ha una lliça tancada amb murs de maçoneria de pedra, amb l'accés principal orientat al sud del que únicament es conserva un brancal de pedra treballada. A l'interior de la lliça hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, només una de les quals es conserva dempeus.
La façana sud es troba completament dominada pel volum adossat en aquesta part. A nivell de planta baixa hi ha un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada, amb carreus de pedra tosca emmarcant l'arc. Aquesta gran obertura permet observar l'interior d'aquest volum adossat al sud, sense murs mitgers i solucionat amb pilars de pedra treballada i volta de creueria de maons a plec de llibre. Al primer pis hi ha una galeria que ocupa tot l'ample de la façana formada per quatre grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pilars de pedra treballada i arc de maó a plec de llibre. A nivell de golfes hi ha una altra galeria que ocupa tot l'ample de la façana, també formada per quatre obertures d'arc de mig punt, en algun cas lleugerament rebaixat, emmarcades completament amb maó a plec de llibre, essent les dues obertures dels extrems de menor alçada.
La façana oest, com la principal, mostra els tres volums adossats que formen la masia. El volum principal no conté obertures a nivell de planta baixa, on s'observa la roca mare sobre la que està bastida la masia. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada, totes dues amb ampit motllurat. A la dreta hi ha el volum central, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat a les golfes.

(Continuació descripció) A l'extrem dret es troba el volum adossat al sud, que conté un contrafort adossat a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat a les golfes. A l'esquerre de la façana hi ha una estructura adossada que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de primer pis.
La façana nord es troba dominada per diverses estructures que hi ha adossades en aquesta part, totes bastides amb murs de maçoneria de pedra i entre les que hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'unes escales bastides amb monòlits de pedra treballada. Per sobre les estructures, a nivell de golfes del volum principal, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada.
Uns metres al sud-est de la masia hi ha una pallissa de grans dimensions amb una lliça adossada a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb algunes ampliacions i reformes d'obra vista. En destaca especialment una gran obertura d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre que dóna pas a un espai cobert amb volta.
Al voltant de la masia hi ha nombroses feixes delimitades amb murs de pedra, en algunes parts amb carreus de grans dimensions.

Cerdanyons es troba documentada en el fogatge de 1553 i també apareix en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.

IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716). Arxiu de la Corona d'Aragó.
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.