Centre Excursionista de Vallirana
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per diversos cossos adossats i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principial, i està distribuït en planta baixa i dos pisos, així com soterrani. La façana principal presenta una gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. La resta d'obertures són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. Destaquen els dos balcons dels pisos superiors, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro treballat. La façana està rematada amb una senzilla cornisa i un plafó rectangular d'obra El parament es troba arrebossat i pintat, amb un sòcol de gres. De l'interior, a la planta baixa destaca el paviment original de pedra (que fou recuperat) així com el cup de vi. En el soterrani hi ha el celler, que conserva els estris originals, i una gran sala polivalent on s'hi fan conferències i s'hi exposen alguns dels materials recuperats per l'entitat. La sala està coberta amb una gran volta catalana bastida amb maons i es conserven les menjadores pels animals, tot i que reformades. El primer pis també està cobert per una volta de canó, tot i que arrebossada i pintada. Destaca el menjador, amb marquesina de fusta treballada i paraments pintats i decorats amb motllures. També hi ha la cuina, amb xemeneia de revoltó i rebost. El paviment d'aquesta planta és l'original i està bastit amb maons. De la segona planta destaquen els sostres coberts amb bigues i revoltons profusament decorats i els separadors de fusta de les habitacions originals, amb els entaulaments motllurats i columnetes estriades amb mènsules. Al pati es conserva un pou bastit en maons i obertures d'arc de mig punt fetes amb maons també, tot i que està reformat.
És probable que l'edifici fos construït entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, tot i que fou reformat durant el segle XX.
Història
L'edifici és conegut com la casa del Capellades perquè formava part de la propietat de cal Capellades, que estava situat enfront. També es coneix com a cal Matagats. El Centre Excursionista de Vallirana (CEV) es va crear l'any 1966 de la mà d'un grup de joves valliranencs aficionats a la muntanya. Malgrat això, l'entitat no es va oficialitzar fins l'any 1976. Inicialment, la seva seu es va intal·lar al Patronat Parroquial, després als baixos de l'ajuntament i, finalment, a l'edifici actual. D'entrada, l'any 1985 van llogar l'edifici i, posteriorment, l'any 1992 el van comprar. L'entitat vetlla per mantenir i difondre el patrimoni cultural de la vila, fent una tasca excepcional en aquest sentit. Pel que fa a l'edifici, l'han mantingut inalterable i han recuperat diversos aspectes originals de la construcció, com per exemple el cup o el paviment original de pedra amb les roderes dels carruatges marcades. S'ha mantingut el concepte original de la casa mantenint la distribució dels espais i la seva decoració i mobiliari: el menjador, la cuina amb llar de foc, el cup per fer el vi, les habitacions. Per tot això es dedueix que la casa pertanyia originàriament a una família ben posicionada econòmicament. En l'actualitat també és la seu del Centre d'Interpretació de l'Espeleologia (a la primera planta) i s'hi organitzen diverses activitats com tallers, cursos, xerrades… Compta amb una biblioteca, un arxiu, sala d'exposició i, fins i tot, un rocòdrom.
Bibliografia
AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 203-206. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2016). "Can Capellades-Centre Excursionista de Vallirana". Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 61, p. 15. Http://cevallirana.blogspot.com.es/p/casa-museu.html (Consulta: 09-05-2017). Informació oral del sr. Jaume Montané (Entrevista: 20-11-2017). RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.
