Cementiri de Calaf Calaf

Anoia
Camí del Cementiri
Es troba a un 600 metres al nord-oest del nucli, al camí que porta a Sant Sebastià.
711

Coordenades:

41.73392
1.50565
375726
4621313
08031-117
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
XIX
1873
Bo
Legal
BCIL
Restringit
Religiós
Pública
Ajuntament de Calaf
Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme

Es troba ubicat a uns 600 metres al nord-oest del nucli de Calaf. S'hi arriba pel camí que porta a l'ermita de Sant Sebastià.
Presenta dos recintes diferenciats, la part antiga de planta rectangular i carrers més estrets, i una part oberta recentment amb un gran espai obert.
Des del mateix indret on s'arriba al cementiri es pot accedir a l'interior dels dos espais. Per accedir a la part antiga, trobem una entrada amb arc ogival fet amb carreus de pedra i als costats laterals una plaça de marbre blanc amb inscripcions referents a la mort: Làpida esquerra: Joan Cap XI versicle 25. Estás lápidas donó (làpida esquerra), Làpida dreta: Qui credit in me non morietur in (Joan Cap. XI versicle 26) 1896. D.M. Figuerola. Sorarrain Arqto.
Dins del recinte, observem que les tombes més antigues, panteons i nínxols estan situades prop de la capella dedicada al Sant Crist, de planta rectangular, d'una sola nau i absis amb un petit rosetó a la portada. També trobem diversos blocs de nínxols, protegits per arcades i, alguns, amb portes de ferro. Finalment, hi podem trobar també sepultures a terra.

El recinte vell es va construir a finals del segle XIX, concretament l'any 1873, en el moment en què es va traslladar el cementiri que hi havia a la zona del castell. Les tombes més antigues, panteons i nínxols estan situades prop de la capella i en un petit espai de terreny, on encara hi ha sepultures a terra.
En va ser l'arquitecte Sorarrain. Possiblement es refereix a l'arquitecte Rafael de Sorarrain y Milans del Bosch, que va ser arquitecte municipal de Mataró i té obres funeràries a diversos llocs, com per exemple, al cementiri de Sant Feliu del Llobregat (Baix Llobregat). Les plaques porten el nom de D.M. Figuerola, que possiblement era el mossèn en el moment de la construcció.