Celler de Ca l'Almirall
Sant Llorenç d'Hortons
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Gran nau de planta rectangular que havia fet les funcions de celler de Ca l'Almirall, reconvertit en l'actualitat amb un restaurant. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada llevant, perquè era on hi havia l'accés més fàcil. Els carros entraven per un costat i abocaven el raïm als cups que estaven a l'entrada, travessaven el celler, amb botes a banda i banda i sortien per la façana septentrional, on hi ha una rampa d'obra delimitada per parets ben gruixudes. L'interior conserva l'embigat de fusta i es divideix en tres naus longitudinals delimitades per columnes amb arcades de mig punt.
Tots els paraments de les façanes són llisos i arrebossats a excepció del costat de migdia, on la façana sud i l'est tenen arcades, actualment amb vidriera.
A l'exterior es conserva un pou.
Història
Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom.
L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping.
Bibliografia
AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons.
BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23.
ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133.
ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm
