Ca l'Almirall
Sant Llorenç d'Hortons

    Alt Penedès
    Carretera BV-2251, PK 0+850
    Emplaçament
    A 150 meres de la carretera
    206

    Coordenades:

    41.47612
    1.85512
    404409
    4592246
    Número de fitxa
    08222 - 20
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies (POUM de Sant Llorenç d'Hortons, 2005)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA 2906
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    000509300DF09A0001XA
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i una torre de defensa, de planta quadrada. La coberta de la masia és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, perquè es troba dalt d'un turonet que per migdia i per ponent té un relleu força abrupte. La coberta de la torre és a quatre aigües. Les cantoneres estan fetes amb carreus ben escairats. A la façana s'hi veu l'antic arc de l'hostal, de punt d'ametlla, tapiat. L'interior, molt espaiós consta d'entrada, cuina amb bancs i menjadors amb rentamans de pedra i capelleta. Els dalts es divideixen a partir d'una gran sala amb set habitacions. Cal esmentar el forat de la "gruta" a l'entrada de la casa, curiosa cova subterrània que condueix a un pou i a una sala amb pedrissos. Al paviment de la sala hi ha el forat-espitllera per a guaitar qui entrava a la casa.

    Disposa d'un interessant celler i dos pous: un al costat de la casa i l'altre al costat del celler.

    Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping.

    AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons.
    BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23.
    RIUS FONT,Lluís ( 2012) Arbres personals. Programa de Festa Major 2012
    ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133.
    ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm