Can Carafí
Sant Llorenç d'Hortons
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Mas documentat des del segle XIV que ha patit moltes reformes i ampliacions al llarg del temps i amb una llarga i pròspera activitat econòmica. El seu cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té adossats diferents cellers i cossos que tanquen un pati amb barri d'entrada. La façana principal està reformada en el segle XIX, aixecant un pis i realitzada amb un llenguatge neoclàssic on destaca la simetria marcada per pilastres estriades. A l'alçada de la primera planta s'hi va afegir una balconada que dóna accés al cos lateral. L'antic arc adovellat de mig punt s'entreveu al costat dret de la nova porta d'accés de llinda recta. En els cossos afegits s'hi han col·locat elements arquitectònics, com llindes, finestra gòtica, pedres, arcades, provinents d'altres masies enderrocades del municipi veí de Martorell.
A la part posterior hi ha un altre pati amb barri on hi ha annexos de treball i una gran bassa.
Història
Un document de l'any 1327, parla d'un tal Guillem de ces Corts de Sant Joan de sa Mora, que és el nom del mas que posteriorment serà Can Carafí. L'any 1453, Antoni Bertran, senyor de Gelida, estableix el mas a Antoni Viver, i anys més tard (1486) la seva filla Joana Viver, casada amb Benet Pla d'Esparreguera, ven els masos de ces Corts i les Parellades a Rafel Carafí. Aquest deixa per testament el mas al seu nebot Pere Carafí i aquest ho capbreva al senyor de Gelida, Francesc Bertran (1513) que li fa nou establiment. Fins l'any 1906, quan mora la pubilla Maria Carafí Massana, casada l'any 1860 amb Pau Bargalló i Padura, la casa manté el nom de Carafí. Actualment continua la pubilla Montserrat Elies Bargalló, casada amb Josep Arqué.
D'aquesta casa procedeix Salvador Ferrer Canyelles, nascut l'any 1852, conegut a l'època amb el sobrenom del Quefe, que va participar sota les ordres de Josep Martí (el xic de les barraquetes) en l'enfrontament contra el cop d'estat del General Pavía, i a favor de la primera República (1874-75). També va participar a la Guerra de Cuba 1895-1898).
Bibliografia
AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons.
BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23.
ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133.
ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm
