Céllecs / Séllecs
Vilanova del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment situat en el turó més alt de la serra de Céllecs, conegut com Turó Gros i El Castellot. Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat. El recinte té forma trapezoïdal i està totalment envoltat per dues línies de muralla d'uns 230 metres de llargada, engloben una superfície d'uns 2000 metres quadrats. Es conserva una torre quadrangular que flanqueja l'entrada al poblat. Una altra torre fou destruïda al fer el camí. A l'interior del segon recinte emmurallat s'han localitzat moltes habitacions. En la part nord hi ha una mena de plaça des d'on surten dos possibles carrers. El tipus de ceràmica que apareix és com la de Puig Castellar.
Per accedir al jaciment cal anar fins a Sant Bartomeu de Cabanes i prendre el camí que s'enfila pel sud-oest de l'ermita. Alguns trams del camí es troben en molt mal estat. El jaciment també es troba en un estat lamentable, els furtius continuen la seva activitat i els murs van caient progressivament.
Història
Actuacions d'afeccionats i clandestins. El poblat ha estat saquejat innombrables vegades per clandestins. Fou excavat per en Joan Sanmartí. Al Museu de Granollers hi ha diverses restes materials del jaciment de Céllecs. Entre aquestes restes cal destacar un fragment de sivella de bronze, una destral i una sageta de sílex. Cal esmentar també, l'existència de ceràmica classificada en les fitxes del Museu com a pertanyent al bronze final. Les seves característiques tipològiques permeten atribuir-li una cronologia que estaria entre el bronze final i l'ibèric antic.
Bibliografia
ALMAGRO,M.; SERRA RÀFOLS,J.;COLOMINAS,J.,Carta Arqueológica de España II, Barcelona/Madrid, 1945.
BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983.
BARBERÀ, J., Limes, Cerdanyola del Vallès, 1990.
ESTRADA, J. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona, Comisión de Urbanismo 65, Barcelona, 1969.
ESTRADA, J., Revista Estudis, Granollers, 1986.
ESTRADA GARRIGA, J, VILLARONGA, L, La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona), Barcelona, I.P.A., 1967.
GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.
GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992.
PÀMIES, A., Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat, Museu de Granollers, Granollers, 1983.
PANOSA, I.; PARDO, J., Els Íbers, Museu de Granollers, Granollers, 1986.
PARDO, J., Limes, Cerdanyola del Vallès, 1990.
SERRA RÀFOLS, J.C., Forma Canventus Tarraconensis, Fasc. I, Baetulo-Blanda, Institut d'estudis Catalans, Barcelona, 1928.
SERRA RÀFOLS, J.C.,Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1932.
