Castellot del Joveró
Jorba

    Anoia
    Al sud del nucli a l’est del Mas Joveró
    Emplaçament
    A l’oest de la Casa Roja i a l’est camí del Figuerot
    406,02

    Coordenades:

    41.58766
    1.54529
    378748
    4605018
    Número de fitxa
    08103 - 41
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Dolent
    Es troba cobert per la vegetació i parcialment ensulsit.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Fitxa de béns a protegir A8 del POUM
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    5823 Inventari Patrimoni Arquitectonic
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08102A008001140000LH
    Autoria de la fitxa
    Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals

    Torre fortificada de planta quadrangular feta amb blocs de pedra arenisca carejada col·locats a trencajunts definint filades més o menys regulars tot lligat amb morter de calç. Fa uns 8.50 m de llarg per uns 5.90 m d'amplada i els murs tenen entre 1 i 1.10 m d'amplada amb alçades superiors als 3 m. A ponent del mur sud, sembla que hi havia la porta d'entrada amb una llum entorn als 0.90 m i adovellada amb arc de mig punt a l'exterior i rebaixat a l'interior. Proper a la porta s'intueix un mur que podria delimitar un petit recinte.

    L'edifici es troba força arrasat, de fet no es conserven les dovelles de la porta i s'han ensulsit dues de les seves cantonades. A l'entorn s'observen restes ceràmiques d'època medieval. Recentment s'hi ha col·locat una placa que hi diu Torreta de la Mireia.

    Per les seves característiques podria tractar-se d'una construcció del segle XII o XIII, però poc es coneix sobre aquesta edificació, que sembla ser una torre de guaita subsidiària de Can Joveró.

    Està documentada amb aquest nom des de 1497 en endavant i podria correspondre segons M. Ignasi Mº Colomer, al domum de Culala de Guerau de Jorba, que li fou concedit pel bisbe de Vic, Pere de Redorta. Aquest edifici també conegut com mansi de Cucala o Cocala apareix citat en altra documentació al segle XIII i XIV.