Castell de Correà Montmajor

Berguedà
Correà
Dalt d'un turó a prop de l'església de Sant Martí

Coordenades:

42.03415
1.71819
393899
4654363
08132-84
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
X ?
Dolent
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 002A00056
Cortés Elía, Mª del Agua

Les restes del casetll de Correà es troben dalt d'n turó molt a prop de l'església de Sant Martí de Correà, al sud d'aquesta. Tan sols restes poques traces dels que serien els murs d'una torre de defensa que actualment es pràcticament invisible.

Trobem documentat des del segle XI un castell amb la nissaga dels Currizani o Currida que tenien el castell i la senyoria del terme. Quan s' extingí la nissaga dels comtes de Berga (XII), els comtes i després els ducs de Cardona tenien el seu batlle al castell de Correà. Després de la mort del comte Ermengol I (1305), un dels seus nobles, el vescomte Arnau Mir de Tost tenia cedit per la canònica d'Urgell, un extens territori: el castell de Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. El traspàs de molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona, és van fer quan Isabel d'Urgell es casà amb Ramon Folch el 1167, ja que La Vall de Lord va ser el seu dot, permetent així l'annexió. El 1314, Ramon Folc vescomte de Cardona, incorpora al vescomtat tots els castells i feus, entre ells Correà. Al 1375 el rei Pere III erigeix el comtat de Cardona, assenyalant les localitats subjectes entre les que hi ha: Pujol de Planès, La Llena i Correà. Al 1654 encara formava part de Cardona. Al segle XVIII la senyoria de Correà estava sota l'administració del Sr. Margarit Gible, marquès d'Aguilar, amb possessions que comprenien l'Hospital i altres cases de la zona baixa de Correà. Dels senyors d'Aguilar tenim notícies des del segle XII, tot i que la baronia és posterior. A finals del segle XIV encara es parla del castell d'Aguilar que fou el primer domini de la baronia. Desconeixem si aquest és l'indret exacte del castell i en quina època es va destruïr fins a la seva quasi total desaparició.

AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CAMPRUBÍ, J. (1998). "La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X)". II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed.