Castell del Sunyer d'Aguilar Montmajor

Berguedà
Gargallà
A 400 metres de la casa del Sunyer d'Aguilar.

Coordenades:

41.95312
1.69596
391922
4645394
08132-83
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
XII-XIV
Dolent
Es troba en ruïnes
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 009A00030
Cortés Elía, Mª del Agua

El castell es troba situat a la mateixa església vella de Santa Maria d'Aguilar del Sunyer, aprofitant l'estructura d'aquesta. Es troba adossada al mur de tramuntana de l'església. És una torre quadrada construida amb aparell regular de forma prima i allargassada. Als quatre costats de la torre hi ha unes obertures petites: tres al mur de tramuntana, quatre als murs de llevant i ponent, i una al mur de migjorn, probablement per suportar les bastides utilitzades en la seva construcció. A l'interior es pot veure una petita volta de canó que cobria el sostre. Fa uns quaranta anys la torre tenia una alçada de dos pisos i estava envoltada d'un tancat, ja que els masovers de Cal Planes d'Aguilar(actuals estadants de Torrabadella) hi tenien les gallines que dormien a l'interior de la torre. L'estructura està molt deteriorada i perilla que s'enfonsi ja que un dels murs fa panxa cap a l'exterior. A més tot el conjunt es troba molt ple de matolls.

Una excavació arqueològica de ben segur proporcionaria més documentació sobre aquest jaciment.

El castell és documentat des de l'any 1183, junt amb l'antiga església, situat dins els territoris que formaven part de la històrica Vall de Lord, dins el comtat i bisbat d'Urgell i més tard integrat a la batllia de Cardona. Santa Maria d'Aguilar fou l'església del Castell d'Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i possiblement parroquial als seus orígens. Era una torre-fortalessa que protegia el camí ral que anava de Berga a Cardona passant per Gargallà. En ell va tenir els seus origens el llinatge dels Aguilar, que al segle XIV formàren la baronia d'Aguilar, amb casa senyorial a Cardona. La baronia d'Aguilar comprenia els termes d'Aguilar, Hospital, Catllarí, que al fogatge de 1553 tenia dos focs. El castell va ser destruit pel Decret de Nova Planta de Felip V, a inicis del segle XVIII, en abolir-se els drets senyorials.

AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BACH, A. (1999). "Notes històriques de Montmajor". A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27.