Castanyeda d'origen antròpic, formada per 7 exemplars, de castanyers (Castanea sativa), un arbre corpulent i de capçada ampla que pot arribar a mesurar de 25 a 30 metres d'alçària. L'escorça és bruna i més llisa en els exemplars més joves i gruixuda, gris-fosca i clivellada en estelles encreuades longitudinals en els exemplars més vells, que en aquesta castanyeda tenen entre cent i dos cents anys. El tronc en molts d'aquests exemplars supera els 2 m de volt de canó.. Malgrat hi ha alguns exemplars que semblen morts, atacats per la malaltia del xancre, es veuen rebrots laterals amb borrons ben verds.
Les fulles d'aquests arbres són simples, alternes i caduques amb el pecíol curt i el limbe d'uns 20 cm de llargària per uns 5 cm d'amplada. L'anvers és lluent. Les flors masculines són disposades en aments compostos de 5 a 6, o més, glomèruls de flors. En canvi les femenines es troben al peu de les inflorescències masculins en petits grups. El fruit d'aquest arbre és la castanya, que es reuneix en un màxim de tres dins d'una pellofa coriàcia i espinosa que s'obra a la tardor i cau al terra.
Creix sobre un substrat granític, en els marges del camí que travessa la finca per arribar a la casa. Les feixes dels voltants del camí estan plantades d'oliveres joves.
La castanyeda de Can Tosca és a més a més d'un indret de gran valor paisatgístic, una zona de nidificació del picot. Les branques, encara que morin no es podreixen i la seva fusta és especialment apreciada per aquest tipus d'ocells per fer-hi el niu. Les soques foradades són cau predilecte d'altres animals com els diferents rosegadors i fins i tot algun rapinyaire nocturn.
