Avellaneda del Torrent de Cal Camat
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Avellaneda que creix en una bona part de l'àmbit del Torrent de Cal Camat, amb una presència molt elevada a les diferents torrenteres que alimenten el torrent i prop de la Font Freda. L'avellaner (Corylus avellana) està a mig camí d'un arbre i un arbust, ja que pot arribar a fer entre 6 i 7 metres d'alçada. El seu port és arbustiu degut als nombrosos rebrots i vares de fusta flexible que neixen de la mateixa soca. Aquest arbre és una espècimen espontani del torrent, i conviu al costat de roures, verns, plataners, saucs, robínies i altres espècies caducifòlies pròpies de llocs humits. Les fulles són grans, en forma de cor, lleugerament asimètriques a la base, gruixudes i amb els nervis secundaris paral·lels enfonsats. El marge de la fulla es reconeix pel seu doble dentat. El seu fruit és l'avellana, entre 1 a 2 cm. . Floreix als mesos d'hivern, gener i febrer, abans de treure les fulles. Les flors són unisexuades. Les masculines, es troben en llargs aments i pengen en grups de dos a tres; són molt visibles. Les femenines que gairebé no es veuen són les que esdevindran el fruit sec, l'avellana.
La presència d'aquest espèciment al torrent s'ha pogut documentar visualment en varis indrets degut a l'època de l'any, primavera, on els arbres comencen a treure fulles i florir. També s'ha pogut detectar in situ gràcies al treball de neteja del sotabosc que s'està fent en aquests moments a les terres i torrenteres que alimenten el torrent de Cal Camat i que travessen la finca forestal de Ca l'Arcís.
Història
A més a més del fruit, de les llavors se n'extreu un oli de color groc daurat per la pressió en fred que és comestible. Té un contingut molt elevat en vitamina A i E a més de potassi, magnesi i calci. Antigament l'escorça s'emprava com astringent per tallar la diarrea i les hemorràgies. També és apreciat en cosmètica en la cura de la pell i el cabell, semblant a l'oli d'ametlla.
La seva fusta és molt apreciada per a la construcció i fabricació de mobiliari. Els pagesos l'utilitzen de natural per a l'horta, ja sigui per enfilar-hi tomaqueres, mongeteres, etc., o per fer tanques de protecció degut a la seva flexibilitat.
Els saurins tenen una predilecció per la vareta, (anomenada també verga, forcat, vagueta o bastó) natural d'avellaner, (una branca en forma de Y) que està considerada com l'instrument més antic per detectar aigua. A la tradició celta, l'avellana simbolitza el coneixement.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
CANELA BALSEBRE, Rosa M. (2010). Bruixots de l'aigua. Els saurins a Catalunya. Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya / 1. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.
