Cases avinguda Catalunya, 38-42
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de tres edificis entre mitgeres, de planta rectangular i que consten de planta baixa i dos pisos. La coberta del número 38 és de terrat pla i les altres la tenen de teules, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal. Cadascuna d'elles també es diferencia pel seu programa ornamental. Destaca la façana de la del número 38 per una sèrie d'esgrafiats de motius vegetals pintats de blanc que destaca sobre el fons rosat de la façana. A la planta baixa amb encoixinats i a les plantes superiors amb arrebossat llis. La façana del número 40 és amb encoixinats, a excepció de la planta baixa, transformada amb plaques de marbre. La façana del número 42 és un arrebossat llis. També les obertures difereixen les unes de les altres. Totes de llinda recta, però amb motius ornamentals diferents. Les dels números 38 i 40 donen accés a balcons amb barana de ferro, i la del número 42 a balustrades. Les plantes baixes són les que han patit més transformacions, per tal d'adequar-se a les necessitats dels comerços establerts.
Història
Sant Adrià de Besòs a finals del segle XIX era un poble petit dedicat a l'agricultura. El teixit social s'estructurava a partir de tres carrers principals: l'actual carrer del Nebot, el carrer de Sant Bonaventura i el carrer Major. Però als anys 20, del segle passat, la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric, i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 20, 30 i 40, on s'alternaven edificació industrial, residencial, comercial i conreus. Durant aquests anys, l'avinguda Catalunya es va configurar com l'eix urbà principal i vertebrador del teixit comercial de la ciutat, potenciat per la construcció de l'edifici del Mercat Municipal, inaugurat l'any 1928. El conjunt d'edificis construïts durant els anys 20 es van fer segons l'estil arquitectònic i artístic de l'època, el noucentisme. Aquest tenia com elements característics els esgrafiats. Sovint aquest tipus de dibuix quedava associat a la burgesia catalana, que l'utilitzava per decorar i dignificar l'habitatge. Els esgrafiats de l'avinguda Catalunya daten aproximadament dels anys 20, i amb el pas dels anys es van anar fent malbé. El 1999 es va realitzar una rehabilitació de la façana, degut al seu mal estat, on es va fer una reparació dels esgrafiats.
Bibliografia
ASAB (1) UI. 103481, exp. 43. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt.
