Casanova de Foubes
Capolat

    Berguedà
    Zona de Capolat.
    Emplaçament
    Situada a mitja alçada del vessant esquerre del Clot de la Vila, a l'ampla carena que baixa en direcció sud des del Serrat de la Llosa.
    1160

    Coordenades:

    42.07379
    1.76331
    397698
    4658709
    Número de fitxa
    08045 - 89
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Els murs de l'edifici es troben enrunats.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08044A009000290000SB
    Autoria de la fitxa
    Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà.

    Casa de planta rectangular orientada de nord a sud, amb la façana principal encarada al sud. Aquesta constava de planta baixa, planta pis i probablement unes petites golfes. Presenta una estructura de dos cossos amb orientació de nord a sud, separats per un mur mitger. El mur perimetral fa uns 60 cm de gruix i està fet amb paredat irregular lligat amb fang, mentre que el mur mitger fa uns 50 cm de gruix. Les cantoneres són de conglomerat i sorrenca, de mides grans i tallades a cops de maceta.

    La planta baixa estaria destinada al bestiar i el cos est està dividit per envans fets amb entramat de fusta i encofrat de pedra (sobretot lloses) i guix. El cos oest, està molt derruït.

    A la paret mitgera de la planta baixa s’hi pot observar un abocador de com, una obertura per donar menjar als porcs. Es tracta d’un pla inclinat (angle de 35º) protegit per lloses que travessa de banda a banda la paret, d’unes dimensions de 25 cm x 30 cm x 90 cm i que queda una mica enlairat respecte el com.

    Aquesta casa apareix esmentada en la documentació a partir del segle XIX, sent annex al mas Vila. El 1817, és propietat d’Antoni Francesc d’Asprer i Maria Antònia d’Asprer i Canal.

    El 1846 adquireix la Casanova de Foubes conjuntament amb el mas Vila Ramon Bernades. La tipologia constructiva que es pot observar tot i la gran quantitat de vegetació apunta a una construcció anterior, possiblement del segle XVIII.

    CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.