La Vila
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de planta rectangular amb el carener orientat d’est a oest, paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una eixida adossada al mur sud. Tot i que actualment la superfície exterior està arrebossada, des de l'interior de la planta baixa es pot observar que els murs són fets amb pedra irregular combinada amb algun carreu desbastat i lligat amb fang. La porta original del segle XVI és de dovelles de pedra picada en la seva cara exterior i intradós pla de fusta amb doella paral·lela. Actualment es troba en part embeguda per l’estructura de l’eixida. A l’interior de la planta baixa cal destacar la presència d’una porta en arc rebaixat del segle XVIII format per grans dovelles amb intradós de fusta i muntants de pedra picada. A la planta pis, les portes i algunes finestres tenen els muntants i la llinda de pedra treballada amb motllura, i en algun cas en queda part de la decoració.
A la façana oest de la planta baixa es conserva un forn del segle XVI, format per una boca en arc de mig punt de blocs monolítics (arc i dos sòcols) que es recolzen sobre un ampit de pedra. Aquesta boca dóna accés a una caixa de planta ovalada, coberta amb volta de pedra.
A pocs metres al nord-est hi ha la pallissa, actualment reconvertida en habitatge, amb el carener orientat de nord-oest a sud-est, perpendicular a la façana principal que dóna al sud-est.
A la banda oriental de la casa hi ha uns annexes que eren espais destinats a corts i galliner.
Història
El mas de la Vila apareix esmentat en documentació del 1404, quan estava en mans de la família Vila. Al 1502 se sap que formava part de la parròquia de Sant Martí de Capolat i del castell de Capolat de Vall de Lord Jussà durant el fogatge del ducat de Cardona. Al 1744 la Vila apareix a l’inventari de bens de Josep de Giblé, conjuntament amb la Closa, la Riera i el Grau. Al 1817 la masoveria la porta Ramon Vila, fins el 1843, quan la masoveria passa a mans de Josep Casafont. Al 1846 la Vila i el seu annex Casanova de Foubes són adquirits per Ramon Bernades, quedant la masoveria en mans de la família Casafont.
A partir de la seva arquitectura s’observen diferents moments constructius. Al segle XVI l’estructura original estava definida per una planta basilical formada per tres cossos paral·lels separats per dos murs mitgers orientats de nord a sud. El cos central presentava una amplada clarament superior als laterals. A la planta baixa, l’accés es feia a través d’una porta adovellada situada a la façana meridional des del cos central, on es trobava l’escala d’accés als pisos superiors en l’angle sud-est (actualment reformada). A l'estança sud-oest del cos de ponent es localitzava el pastador i el forn de pa i la resta de la planta estava destinada al bestiar. A la planta pis hi havia la distribució típica, amb la gran sala en el cos central (al mur nord s’hi pot veure la impremta de l'espai de l’aigüera) i habitacions als costats.
Probablement al segle XVIII es va construir un mur perpendicular als dos murs mitgers que compartimenten la planta baixa. Aquest se situa aproximadament al centre del cos central, on s'hi localitza una porta amb arc rebaixat. La presència d'aquest mur s’entén com a reforç del cos central. Posteriorment es va construir el paller i les corts, dels quals en desconeix la seva cronologia.
Al segle XIX probablement es va construir l'eixida i durant el segle XX es van realitzar reformes consistents en l’adequació de les golfes com a habitatge, tot augmentant l’alçada de la coberta. També es van refer altres elements com són l’eixida, l’escala i algunes obertures. A finals d’aquest segle o ja al segle XXI es va reformar la pallissa de manera íntegra.
Bibliografia
CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.
CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL
CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit
