Casa Salvadora Font de Dalmau. Can Font
Sitges

    Garraf
    c/ Major, 45

    Coordenades:

    41.23643
    1.80978
    400258
    4565687
    Número de fitxa
    08270-162
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Eclecticisme
    Historicista
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1898
    Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926)
    Estat de conservació
    Bo
    Segons la normativa del Pla Especial és obligat conservar la façana íntegrament.
    Protecció
    Legal
    Pla Especial, 162. 2006
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA-11974
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 62204DF0605N
    Autoria de la fitxa
    Núria Nolasco Azuaga

    Edifici situat entre mitgeres i que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p). Malgrat tractar-se d'una obra projectada per Salvador Vinyals, la seva composició es caracteritza per l'ús de fórmules més manieristes que renaixentistes, derivades del repertori formal habitual de grans figures italianes com Paladi i Serli. La planta baixa està treballada íntegrament en pedra, mentre que en els pisos superiors es combina el revestiment -que imita un parament de maó massís- amb la pedra emprada en els elements arquitectònics i en les dues pilastres dels extrems que emmarquen la composició. Dominen les visuals horitzontals que es veuen emfatitzades per la balconada del primer pis i pel joc d'elements de cornisament.
    A la planta baixa s'identifiquen dues obertures amb forma d'arc rebaixat; es tracta, concretament, d'una porta i una finestra amb els brancals i les llindes conformades per carreus de pedra motllurats. La finestra disposa també d'ampit i de barana metàl·lica profusament decorada amb palmetes, volutes i elements geomètrics.
    L'element més singular del frontis és, però, el balcó que se situa en el pis principal, conformat per una volada que s'estén en tota l'amplada de la façana; està realitzada amb llosanes de pedra amb el perfil graonat i se sustenta sobre cinc mènsules en forma de voluta. Disposa també d'una barana metàl·lica, de fundició, que presenta els barrots decorats per elements geomètrics situats en la zona del sòcol i sota el passamà.
    L'obertura que dóna accés a aquest balcó ocupa una posició central i presenta forma rectangular, amb els brancals i la llinda de pedra que sobresurten lleugerament del plom del mur, tot i que recuperen la seva línia en la seva cara interna. La llinda descansa sobre dues columnes jòniques i està decorada amb rosasses en relleu. Just sobre d'ella s'identifica una voluminosa cornisa motllurada, decorada amb antefixes en els extrems i coronada amb una rosassa situada en el centre.
    En el segon pis es localitza una doble obertura sense cap element decoratiu, de forma rectangular i amb un pilar central. El frontis clou amb una cornisa motllurada suportada per permòdols i, probablement, amb la barana que delimita el terrat transitable de la finca.

    Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 12 que inclou diferents exemples d'arquitectura sitgetana representativa del segles XVIII i XIX i altres construccions més recents, però significatives com a fites urbanes del centre de la vila.

    Amb data de 2 de novembre de 1898, Salvadora Font de Dalmau, propietària d'un terreny en el casc urbà de Sitges, s'adreçà a les autoritats municipals per tal d'obtenir la llicència necessària per a construir en ell una casa. L'edifici va ser projectat per l'arquitecte Salvador Vinyals, segons consta als plànols que conté l'expedient administratiu; el permís d'obres va ser concedit aquell mateix dia (Arxiu Històric de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902).
    Pel que fa a l'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], cal dir que és autor de diverses obres en l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme.

    Arxiu Històric de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902.
    COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
    MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11974
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)