Casa Josep Planas i Robert
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres nivells (pb + 2p). Malgrat tractar-se de la reforma d'una finca construïda l'any 1822, la composició esdevé un bon exemple d'arquitectura noucentista, ordenada en dos eixos verticals i amb un llenguatge formal que combina el maó massís i la decoració de rajola ceràmica amb gran senzillesa.
A la planta baixa s'identifiquen dues portes rectangulars, una d'elles de grans dimensions i que presenta els brancals conformats per carreus de pedra, a l'igual que la llinda, al centre de la qual figura la data de 1822. A la banda esquerra se situa una segona porta, de dimensions més reduïdes, realitzada amb maó massís i emmarcada per un fris de rajoles ceràmiques vidrades, de color verd, decorades amb motius florals. El mateix fris s'aplica a l'emmarcament de les dues obertures que tenen sortida al balcó corregut del pis principal. Aquest està conformat per una volada d'obra, amb el perfil decorat novament pel mencionat fris ceràmic. Pel que fa a la barana de ferro, alterna barrots simples i helicoïdals i disposa de diferents panells de volutes.
A la segona planta se situen dues obertures geminades conformades per arcs rebaixats de maó massís, que en l'ampit presenten el referit vidrat verd. Finalment, el coronament disposa d'un fris de petites rosasses de ceràmica, igualment vidrades en el color verd intens. La volada o fals ràfec se sustenta sobre un conjunt de cartel·les de maó i en darrer terme s'identifica una barana d'obra amb trams de traceria ceràmica.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 12 que inclou diferents exemples d'arquitectura sitgetana representativa del segles XVIII i XIX i altres construccions més recents, però significatives com a fites urbanes del centre de la vila.
Història
L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)