Casa Pere Coll i Bergadà
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici construït a tres vents i que consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p), excepte a la zona de la façana del c/ Francesc Gumà que correspon al jardí i al cos que ocupa la cantonada amb el c/ Sant Isidre que presenta una terrassa al primer pis.
El cos principal de la façana afronta al c/ Francesc Gumà i està emmarcat per pilastres que sobresurten lleugerament del plom del mur i que desenvolupen capitells esquemàtics integrats en la cornisa superior. La porta central d'accés és de forma rectangular i -a l'igual que la resta d'obertures- presenta els brancals i la llinda conformats per carreus amb els angles interiors motllurats- apareix flanquejada per dos grans finestrals. En el pis superior s'identifica una finestra ampitada, emplaçada entre dos balcons; aquests mostren la volada d'obra i la barana metàl·lica, de fundició.
El cos de planta baixa que se situa a la cantonada de la finca consta únicament de finestres amb baranes simples. El pany de façana del c/ Sant Isidre presenta també una cornisa amb un fris de petits permòdols, situada sota la barana d'obra de la terrassa existent al primer pis. De la mateixa manera, el cos més elevat de la finca disposa d'una façana lateral que obre a la mencionada terrassa. En ella s'identifiquen dues portes amb cornisa i guardapols d'estil neoclàssic i un registre d'orificis de ventilació de la solera del terrat superior, separats entre ells per mènsules agrupades per parelles; aquesta façana culmina igualment amb una cornisa motllurada i una barana d'obra llisa.
El mateix llenguatge formal es detecta a la façana posterior, de tan sols una crugia, que afronta al jardí de la casa i en la que s'identifica una única obertura, concretament una porta que comunica amb una petita terrassa lateral, amb barana metàl·lica.
En general, i malgrat la senzillesa de la seva composició, l'edifici pot considerar-se un exemple de l'aplicació de les fórmules arquitectòniques noucentistes, de les que el seu creador, Josep Mª Martino, és un dels màxims exponents.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal.
Història
L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)