Casa Pascual - L'Estanc Vallirana

Baix Llobregat
Carrer Major, 378-380
Al bell mig del carrer Major, davant de l'ajuntament
177m

Coordenades:

41.3877
1.93155
410670
4582348
08295-588
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XIX
1840
Bo
Inexistent
Fàcil
Altres
Privada
Ref. Cad.: 0725620DF1802N
Adriana Geladó Prat

Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta plana reformada i està distribuït en planta baixa i pis. La planta baixa està completament reformada, mentre que al pis les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments en relleu arrebossats i pintats. Al centre hi ha dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro senzilles. Damunt de les obertures hi ha els forats de ventilació de la coberta, circulars i decorats. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta una barana rectangular d'obra amb gelosia. El parament de la planta baixa té un aplacat modern. El dels pisos és arrebossat i pintat.

La planta superior està destinada a habitatge, mentre que a la planta baixa hi ha un establiment comercial.

L'any 1840, Simeon Martí va obrir una petita botiga al carrer de Barcelona, 28 (al mateix lloc on es troba actualment el comerç). Es dedicaven a la venda de tot tipus de productes, però sobretot productes del camp i bestiar. Era coneguda amb el nom de Ca la Nena. A principis del segle XX, el negoci s'especialitza en l'elaboració d'embotits catalans (xarcuteria) i, l'any 1916, Maria Martí (neta de l'anterior) aconsegueix la concessió d'estanc. A partir d'aquest moment, també es coneix amb aquest nom. L'any 1951, Enric Pascual i el seu fill Joaquim es fan càrrec de l'establiment, passant a anomenar-se Casa Pascual. A partir de l'any 2002 es substitueix la venda de productes alimentaris per passar a ser un celler de vins i caves especialitzat. L'any 2006, la Generalitat de Catalunya li atorga el premi d'establiment centenari. En l'actualitat, aquest establiment es complementa amb el del costat (número 382) on hi ha el celler. Ambdues construccions són de la mateixa propietat. És l'establiment comercial més antic de Vallirana.

AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 58. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 16. Https://calanena.cat/historia/ (Consulta: 08-05-2017). OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 22. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. Vallirana, abans i ara: del blanc i negre al color. Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2015, p. 36-37.