Casa Núria Carrillo Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Carrer dels Marquesos de Palmerola, 14
Al tram inicial del carrer, sota les escales que porten a l'església parroquial
530m

Coordenades:

42.0155
2.23724
436845
4651779
08215-39
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 6920506DG3562S
Adriana Geladó Prat

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb terrassa posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. La planta baixa presenta quatre portals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El de l'extrem de llevant trenca l'harmonia compositiva del parament, de la mateixa manera que la petita finestra situada a l'extrem de ponent. Al primer pis hi ha un finestral rectangular central, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Té sortida a un balcó simple amb la barana de ferro treballat i la llosana de pedra motllurada. En orígen, aquesta obertura es corresponia amb una finestra simple que fou transformada. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats. La de l'extrem de ponent està gravada amb l'any 1628 i una creu llatina central, la qual aprofita la motllura apuntada de l'intradós de l'obertura com a calvari. A la segona planta es repeteix aquest mateix esquema, tot i que de menors dimensions i amb els emmarcaments dels finestrals arrebossats. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to groguenc i un sòcol de les mateixes característiques de color marró fosc.
De la façana posterior destaca la galeria d'arcs rebaixats situada a la segona planta, oberta a l'exterior i amb les impostes motllurades.

Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ballester, can Reus, cal Cafeter, can Mílio.

Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó).
Des de mitjans del segle XX, la casa es coneix com a can Ballester que era el cognom dels seus residents. En Josep Ballester i Vinyeta tenia l'ofici de pintor i decorador, i alhora tovaca amb la cobla-orquestra Els Angelets, i durant un temps també amb l'orquestrina Fòlies Jazz. Aquest personatge també era conegut com en Reus ja que l'avi de la família, en Ramon Ballester, va portar el cafè de can Reus durant força temps (aquest cafè, actualment desaparegut, estava situat al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, en el mateix solar que actualment ocupa la biblioteca Marquès de Remisa). Aquest fet va provocar que l'edifici que ens ocupa també fos anomenat can Reus o cal Cafeter.
Posteriorment, en Pepet Font i Niubó va tenir una barberia en aquest mateix edifici. Aquest personatge era conegut com el Barber de sota missa.
Finalment, pels voltants dels anys 60, l'edifici fou conegut com a can Mílio en referència a l'Emílio Cirera, procedent de Torelló. Tenia una botiga de llegums cuits i cafè mòlt, motiu pel qual també l'anomenaven cal Cafeter.
La transformació de la finestra de la primera planta és fruit d'una reforma duta a terme durant el segle XIX. Les obertures de planta baixa, per contra, van ser reformades durant el segle XX.

ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31, 32, 37, 84.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.05.EA.