Casa nova de Sau
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès de dimensions modestes emplaçada uns 300 metres al sud-oest del gran mas de Vilarasau, més conegut com a Sau, que és la casa mare. S'aixeca sobre un planell amb bones vistes al sud. Consta d'un cos residencial construït en una sola fase, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) més un cobert adossat al nord-est que és més baix. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una composició simple, amb dos eixos d'obertures. Les de planta baixa amb llindes de fusta, les del primer pis amb llindes i brancals de pedra. Amb la rehabilitació que ara s'està duent a terme la finestra de la dreta es converteix en un balcó. El mur de la façana és de maçoneria, amb restes de semi-arrebossat. La resta de façanes tenen característiques similars, però s'han arrebossat amb ciment. La rehabilitació actual es fa amb molt bon criteri i respectant tots els elements antics que s'han pogut conservar. En alguns casos s'ha utilitzat fusta de sequoia per complementar els ornaments interiors.
Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 25 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Informació oral facilitada per Joan Soler Hewitson i Francesca Güell Sala, de Vilarasau.
Història
No coneixem notícies documentals d'aquesta casa de pagès que, per la seva tipologia, podria ser obra dels segles XVIII o principis del XIX, com probablement també ho devia ser l'Illa. Tanmateix, segons dades del cadastre l'any de construcció seria el 1600. En aquests casos el cadastre no sempre és fiable i dubtem d'una datació tan antiga per a una casa que es denomina "casa nova". Sigui com sigui, des de fa molts anys, tal vegada des dels seus inicis, tant l'Illa com la Casa Nova de Sau eren masoveries del gran casal de Vilarasau. En un llistat de cases rurals de 1930 la Casa nova de Sau encara consta com a habitada. Els últims masovers es deien Berenguer. Després la casa va tenir llogaters una temporada i s'utilitzà també com a corral. El 2019 s'hi està acabant una rehabilitació integral impulsada per una filla dels propietaris de Vilarasau.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108-109.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 25.