Casa Francesc Julià i Palmeta
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres que consta de quatre plantes (pb + 2p + golfes) i que es caracteritza per una presència d'elements decoratius de caire neoclàssic, que permet situar-ho en l'etapa incipient de l'eclecticisme sitgetà. Les obertures del frontis s'organitzen en dos eixos verticals i corresponen a una porta i un finestral enreixat en la planta baixa, un balcó corregut en el primer pis, dos balcons independents en el segon i, finalment, dues finestres en les golfes.
La porta de la planta baixa obre a un petit vestíbul exterior, des del qual s'accedeix tant al local comercial com a una escala lateral. Els elements decoratius més elaborats se situen en aquest ras, destacant especialment els modillons dels angles superiors de les seves obertures.
Les dues cartel·les que suporten la volada del balcó del primer pis disposen d'un fris decorat amb oves; en la seva part frontal, figura la data 1862 (en la de la dreta) i les inicials "F.J.P." (en la de l'esquerra).
Dels balcons destaquen les volades, conformades per llosanes de pedra motllurades que van reduint progressivament la seva amplada, i l'elaborat disseny de les baranes metàl·liques que disposa elements geomètrics en el sòcol i sota el passamà.
El balcó corregut del primer pis inclou en la barana una sèrie d'estrelles de vuit puntes situades en els angles i en la zona central. Cal mencionar també, la decoració de les seves obertures, emmarcades per una motllura que recorre els brancals, tot eixamplant-se a l'alçada de la llinda, on s'identifica una voluta en relleu en l'angle exterior i una roseta a l'interior.
Els balcons del segon pis estan suportats per cartel·les de menors dimensions i mostren una programa decoratiu més senzill, tant a les baranes com a l'emmarcament de les obertures.
En general, l'horitzontalitat del frontis es veu emfatitzada per les cornises -amb petites motllures- que tradueixen a l'exterior els forjats de la finca, i per la cornisa de coronament, suportada per permòdols. En canvi, la verticalitat de la composició es ressalta mitjançant la imitació d'una franja vertical en cadascun dels angles de la façana imitant carreus disposats en forma de pinta.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A.
Història
La construcció d'aquesta finca va ser promoguda per Francesc Julià i Palmeta, un dels coneguts "americanos" de la societat sitgetana del segle XIX. Aquest personatge, nascut a Sitges l'any 1821, va emigrar a Aguadilla (Puerto Rico) a l'edat de setze anys. Va constituir la firma "Amell, Julià i Cia" dedicada als negocis marítims, i va ser propietari dels ingenis de producció de sucre "Montserrate", "Milagros" i "Viñet". També va ser tinent coronel dels voluntaris de l'exèrcit colonial. Va morir a Puerto Rico l'any 1862, per la qual cosa sembla possible que la casa del c/ Bonaire, no fos la seva residència habitual. Tanmateix, a la seva tornada a Sitges va participar econòmicament en la construcció de la capella del Santíssim de l'església parroquial de Sant Bartomeu (any 1852).
Fins fa pocs anys tota la finca estava ocupada per l'hotel "Lido".
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges.
DDAA (1990) "Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX". Vilanova i la Geltrú.
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)