Casa Feliciana Ferret i Serret
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de dues plantes, que presenta una composició simètrica basada en la presència, a la planta baixa, d'una portalada central flanquejada per dues finestres a cada costat i de quatre finestres en el pis superior. El parament de la façana apareix arrebossat de morter blanc i en les obertures es combina la pedra, el maó i el simple material d'obra.
L'element arquitectònic més significatiu és, sens dubte, la porta d'accés; disposa d'una llinda adovellada d'arc de mig punt i, en contraposició, de brancals d'obra. Aquesta obertura sembla haver constat també d'una reixa metàl·lica en la zona superior, a mode de tarja, que avui no es conserva.
Pel que fa a les quatre finestres del primer pis, convé mencionar únicament els ampits de maó.
En el coronament, l'immoble mostra una simple cornisa de maó de pla, situada just sota els orificis de ventilació de la solera, que estan dissenyats en forma de creu grega. La façana clou amb el ràfec de la falsa teulada.
En la banda de muntanya l'edifici no disposa de mitgera, sinó d'una façana lateral cega que dóna a un petit pati.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, la illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període.
Història
El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari.
Pel que fa a l'autor de l'edifici, Josep Mº Martino i Arroyo (1891-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges.
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
