Casa del carrer del 1er. Homenatge a la Vellesa 17 amb Montserrat 24
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa situada en cantonada, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. Les dues façanes presenten una disposició simètrica de les obertures, tot i que la que dona al carrer Montserrat és molt més estreta.
La planta baixa, amb una part de local comercial, es caracteritza per tenir grans portals d’arc rebaixat amb amplades desiguals. El revestiment simula carreus disposats a trencajunts.
El primer pis es troba l’element més destacat, la gran balconera de llosana motllurada que recorre una façana sencera, s’adapta a la cantonada i arriba al primer cos de l’altre. Aquest element es repeteix en les diferents cases que fan cantonada al mateix carrer, atorgant una fesomia característica de l’espai urbà. La barana és de ferro forjat amb elements decoratius geomètrics.
El primer pis i a la resta de l’edifici, els balcons són individuals, i comparteixen el mateix model de barana, en canvi a l’últim pis, són més petits i varien la decoració de les baranes.
La façana culmina amb una cornisa motllurada amb una línia d’escacat decorativa i el mur que delimita el terrat, decorats amb volums quadrangulars.
Segons les dades que consten al cadastre, l'edifici es va reformar íntegrament l'any 2017.
Història
Aquest sector de Sant Sadurni es comença a perfilar a mitjans del segle XIX. Partint del nucli més antic, es formà una primera agrupació de cases, documentades ja al cens de 1816, començant a dibuixar el que seria el carrer Montserrat. A partir d'aquí, el carrer anà creixent al llarg d'un camí. A l'alçada de la plaça Homenatge a la Vellesa, les cases adopten una estètica molt similar per donar una imatge de conjunt.
Els baixos d’aquesta casa havien albergat una cistelleria o una espardenyeria.
El projecte inicial fou encarregat per Josep Bertran, i la reforma de 1887 per Josep Gallego, originari de Cabrera i propietari d'una finca a l'entorn de Sant Sadurní.
El 1887, a la façana de la plaça s'obriren dos accessos amb escales per accedir als habitatges superiors i probablement va ser llavors quan es van dividir les plantes en diversos habitatges. Fruit d'aquestes obres, s'obriren dues rengleres de finestres per il·luminar la caixa de l'escala.
Posteriorment, la façana de la plaça patí un fort procés de degradació amb el tancament d'aquests portals i la divisió del baixos en dues plantes.
Ja al segle XXI, l’edifici ha estat objecte d'importants reformes que han tornat la simetria de els obertures, unificant la finca amb un sòl parament arrebossat.
Els constructors de l’immoble van ser el mestre d'obres de Vilafranca, Miquel Elias, que treballà en diverses ocasions a Sant Sadurní, on va aixecar diverses cases al carrer Montserrat, i Ubald Iranzo, que obtingué el títol d'arquitecte el 1879 i treballà a Sant Sadurní com a arquitecte municipal entre 1882 i 1900, període en el que fou responsable de les obres de l'ajuntament. (POUM, 2010).
Bibliografia
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 48.
